| LA CULTURA JUEVA I L'ESTAT
D'ISRAEL
Es pot tenir una profunda admiració per la cultura jueva i al mateix
temps qüestionar-se, criticar i rebutjar el comportament de l'Estat d'Israel,
malgrat els riscos o perills amb els quals es veu obligat a enfrontar-se
tribuna
Professor de Comunicació
MANUEL PARÉS I MAICAS.
Els terribles esdeveniments succeïts a Gaza m'impulsen a fer unes
reflexions sobre la influència de la cultura jueva en el desenvolupament
de la nostra societat i el que significa avui per a tot demòcrata l'actuació
rebutjable de l'Estat d'Israel.
Voldria subratllar que, per la meva generació, pertanyo als catalans
que vàrem perdre la guerra, que vàrem patir el franquisme i que, en major
o menor mesura, vàrem tractar d'aportar el nostre gra de sorra a l'establiment
de la democràcia. Faig aquest prolegomen per referir-me a com contemplàvem
aleshores amb simpatia i amb respecte el paper de la cultura jueva i dels
jueus, que Franco va considerar susceptibles de ser condemnats pel simple
fet de ser-ho. La gent conservadora n'estava clarament en contra i el
sistema educatiu era clarament negatiu respecte a ells, a més de la posició
molt adversa que adoptava l'Església catòlica.
Els que ens sentíem antifranquistes i decidits partidaris d'un règim
de llibertats teníem una decidida actitud favorable als jueus, víctimes
de l'Holocaust, i al que representaven en el món de la cultura, de la
ciència i del coneixement. Per a nosaltres, la cultura jueva constituïa
la més genuïna aportació al desenvolupament de la nostra civilització.
Personatges com Jesús, Marx, Freud, Einstein, Oppenheimer, Mendes France,
molts premis Nobel, i molts milers en tots els camps de la cultura, hi
havien tingut un paper determinant. El règim hitlerià va provocar que
centenars de milers de jueus, figures clau en el món del pensament, es
veiessin obligats a fugir d'Alemanya, d'Àustria, o dels països que va
ocupar el Tercer Reich. Molts d'ells van anar als països anglosaxons,
especialment als EUA, i la seva contribució va significar un creixement
espectacular de la ciència i de la cultura d'aquest països.
La cultura jueva es caracteritzava per la seva funció d'impulsora
del canvi de les idees establertes en molts camps, de la promoció de noves
formes de pensar. En el terreny ideològic, tot i la seva diversitat, era
un clar exponent de l'exigència d'una visió democràtica de la vida i de
la societat. Amb tots aquests antecedents, ens consideràvem identificats
amb aquesta cultura i amb el que significava i vàrem assistir amb simpatia
a la creació de l'Estat d'Israel com un deute que existia respecte als
jueus. Aquest Estat fou, per a nosaltres, l'únic Estat democràtic de l'Orient
Mitjà.
Hem de reconèixer que inicialment no ens va inquietar, probablement
per manca d'informació, el paper de la població palestina, pensant que
es produiria un procés d'integració. Òbviament ens vàrem equivocar. Certament,
certs estats àrabs varen provocar guerres als israelians, que aquests
van guanyar, però la situació de la població palestina no va millorar,
sinó que va anar empitjorant.
Aquesta és la realitat dels fets, tal com jo els contemplo. Des de
fa molts anys el contenciós israelià-palestí és cada vegada més greu,
més inquietant i més violent i sagnant. Adquireix un caràcter més internacional
respecte a les seves conseqüències. La qual cosa vol dir que, agradi o
no, la molt preocupant situació que es viu a l'Orient Mitjà i en nombrosos
estats islàmics té com una de les seves arrels bàsiques aquest conflicte.
En el meu cas personal em situa en la cruïlla de tenir intel·lectualment
una profunda admiració per la cultura jueva, i que en el camp de les ciències
socials, que constitueixen el meu interès, és una evidència palesa en
funció de la seva contribució, i per l'altra, que em qüestioni, critiqui
i rebutgi el comportament de l'Estat d'Israel, malgrat els riscos o perills
amb els quals es veu obligat a enfrontar-se. Moltes persones comparteixen
aquesta premissa, tot i que cal reconèixer que n'hi ha que, per les raons
que siguin, identifiquin aquest Estat amb la cultura jueva, quan són coses
diferents. Tot i que l'origen és el mateix.
En una paraula, tinc els meus dubtes sobre si Israel és avui efectivament
un Estat democràtic en el sentit ideològic del terme. Ho deu ser pels
israelians, però clarament no ho és pels palestins sotmesos al seu jou.
Crec que cal reflexionar, entre altres factors, sobre el fet que l'estructura
social i política d'Israel és complexa i preocupant: la divisió entre
els askenazis i els sefarads; la immigració massiva russa dels anys 90;
el fonamentalisme religiós i els partits polítics que el representen;
el declivi de l'esquerra israeliana, l'única que semblava capaç de trobar
una sortida, i l'impacte de l'assassinat de Rabin, per a molts una personalitat
mítica; el pes de la dreta, incloent la dretanització del partit socialista;
la influència excessiva de l'exèrcit; en el camp internacional el pes
del lobby jueu; i the last but not the least, el sentiment de racisme
que experimenten molts israelians respecte als palestins, que fa molt
difícil qualsevol solució pacífica
És obvi que em preocupi la violència palestina, expressada en dues
Intifades, però crec que no tenen més remei que actuar d'aquesta manera,
en funció del tracte discriminatori, per no utilitzar una expressió més
forta, que reben. M'inquieten els conflictes i les lluites de la societat
palestina, la corrupció, i la seva divisió entre Gaza i Cisjordània, el
paper de l'Autoritat Palestina i el de Hamas. Per estricta justícia cal
assenyalar que aquest moviment polític ha tingut una voluntat de crear
unes bases socials en el camp de la sanitat, dels serveis socials, de
l'educació, que els va permetre guanyar les eleccions, circumstància que
no es pot menystenir, ni tampoc, que en els seus orígens, l'any 1987,
va rebre el suport d'Israel per tal d'afeblir l'ANP. Cal també recordar-ho
ara.
Finalment diré que els mitjans de comunicació cal que juguin sempre
un paper de servei públic amb una connotació educativa fonamental, per
orientar, sense prejudicis, l'opinió pública, sovint no prou informada,
o desorientada o amb determinats apriorismes.
dissabte, 31 de gener de 2009
El Punt: http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3453611
-SUMARI.
-ALTRES TEXTOS.
|
