Altra vegada el nacionalisme espanyol, que encarnen partits polítics com el PSOE, el PP, Falange..., torna a atacar la llengua catalana, aquest cop al intentar dividir-la davant la unió europea. 

   Durant els darrers trenta anys PSOE, PP, Falange... han fet tot el possible per dividir els territoris catalans i enfrontar-los entre ells, i on més ho han aconseguit és al País Valencià, on van canviar la bandera -, el nom de l'idioma i , fins i tot, el nom del territori (de "País Valencià" a "Comunitat Valenciana" -és curiós, mireu els diaris que es publicaven durant la "transición española" i veureu que tots els diaris, també l'ABC, es referien a "País Valenciano"-).

   Res de nou, doncs. S'han escrit moltes línies aquests dies als diaris, i els partits polítics catalans, com sempre, han protestat una miqueta -ep, no ens excedim!!- per quedar bé davant la societat civil que els vota, però res de res; al Principat portem 25 anys de democràcia "botiflera". PSC-PSOE, CiU, ERC, ICV... s'alien corrents amb els partits polítics espanyols a la que rasquen una mica de poder.

   Mireu els espanyols, tots a una contra el català, contra l'esquerra independentista basca i catalana, contra la llengua basca de Navarra, contra els nostres símbols (banderes valenciana i balear...), contra la nostra cultura (fent participar l'espanyol en les nostres representacions literàries a l'estranger... com si el castellà fos cultura catalana) ... I els polítics catalans inclinant-se davant d'ells, abans en Pujol, ara en Maragall o en Carod-Rovira, per no parlar dels polítics botiflers valencians i balears.

   Ells ho tenen clar, "divideix i venceràs", i fa temps que ho han aconseguit. Per què no una campanya catalana que reivindiqui que l'andalús i el canari siguin presents a la unió europea?

-SUMARI.
-ALTRES TEXTOS.

EL NOM DE LA LLENGUA.

   Aquesta és una carta al director del diari El Punt, força original, clara i encertada. Molt més que molts dels articles dels articulistes i intel·lectuals que escoltem pels mitjans d' (des)informació habituals...

    És molt curiós que els socialistes només vulguin defensar davant la Unió Europea un dels dos idiomes oficials de l'Estatut d'autonomia de la Comunitat Valenciana: "Article 7 1. Els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà. Tots tenen dret a conèixer-los i a usar-los." Dels 20 idiomes oficials de la unió europea no n'hi ha cap dels dos. 

   Hi ha l'espanyol, que segons la Real Academia de la Lengua (de la seva llengua) és el mateix que el castellà. Segons el mateix diccionari el valencià és el mateix que el català. Algú em pot explicar per què volen fer oficial el valencià i no el castellà?, si tots dos són sinònims d'altres llengües! Si l'espanyol és el nom amb què es reconeix internacionalment el castellà tant lingüísticament com jurídicament, el català és el nom amb què es reconeix el valencià lingüísticament i jurídicament. Si us plau senyors del PSC i del PSOE deixin d'insultar-nos.

   Sembla mentida que dins d’aquest sistema suposadament democràtic, se segueixin produint fets com els que jo mateixa i altres companys de feina hem estat sofrint aquesta última setmana a l’empresa Docuteca (Documentació i Anàlisi, que pertany al grup ECA), fets que es podrien qualificar de terrorisme empresarial.

   Fa uns mesos, entre alguns companys vam decidir que ja n’hi havia prou de tanta injustícia laboral: contractes d’obra i servei durant anys, hores extres impagades, temps de descans ridículs, clàusules abusives... per tant, vam intentar fer unes eleccions sindicals per exigir uns mínims en les nostres condicions. Totes les nostres esperances van començar a estroncar-se en el moment que va arribar a la direcció la carta d’avís de les eleccions per part dels sindicats i es va tenir notícia de les nostres intencions: van començar els acomiadaments improcedents (per fer-nos callar amb una indemnització), els interrogatoris a treballadors... I vam comprovar com, arribats a cert punt, la situació es va convertir en ciència ficció.

   De moment ja s’han produït quatre acomiadaments, però l’assetjament als treballadors sospitosos encara continua, i molt probablement les eleccions no se celebraran, la gent té por, i és normal. així que després de tot el que ha succeït tot seguirà igual, als treballadors que aixequin el cap un mil.límetre, els el tallaran sense contemplacions. 

   El cert és que si l’empresa té tanta por, alguna cosa greu està ocultant. Mentre els empresaris no entenguin que el bon funcionament de les empreses depenen del grau de satisfacció laboral dels seus treballadors, no ens alliberarem d’aquesta cultura caciquil i de precarietat en el món laboral.

   Quan José María Aznar es va retirar, tothom es preguntava si amb el relleu milloraria una mica el clima polític espanyol. El clima va millorar, però no pel relleu en el partit, sinó pel relleu en el govern espanyol. Per a desgràcia de tots, Aznar va deixar el partit ben enrocat, i encara hi continua. Estar a l'oposició no és cap ganga, ben cert. Però el PP té tan poc sentit per a la innovació que, en tornar a l'oposició, hi fa les mateixes coses que ja hi feia vuit anys abans: cridar, esbroncar i fer la traveta. D'aquest PP no se'n pot esperar gaire res de bo, ni al govern ni a l'oposició.

   A l'hora del relleu, el PP no es va cansar de proclamar la seva honestedat durant els anys de govern. Sort que molts no havíem pas oblidat l'escàndol de les privatitzacions que van afavorir amics i coneguts, o la política de tapar la boca amb diners per amagar el desastre del Prestige. Ni havíem oblidat, és clar, la guerra de l'Iraq i que el primer successor de Fraga Iribarne en el PP, Antonio Hernández Mancha, va ser dels que més van córrer per instal·lar-se a l'Iraq a fer-hi tristos negocis de reconstrucció.

   No ho havíem oblidat. En la nova etapa, però, no hi volíem pensar més. No ens ho han deixat fer. Des del març fins avui, hi ha hagut un degoteig de nous descobriments: per exemple, el tracte indigne donat a morts i familiars després de l'accident aeri a Turquia; el preu pagat per comprar la medalla del Congrés nord-americà al senyor Aznar; el recolzament al cop d'Estat contra el president de Veneçuela Chávez; o l'assegurança multimilionària contractada per Trillo per cobrir els seus accidents i els d'amics del ministeri, inclosos accidents d'esquí, caça i beguda. I això no s'ha acabat.

   Ara mateix, a València, el PP més reaccionari i irresponsable fa servir el castellà per defensar el valencià contra el català. Al Congrés, el PP gros es planta i fa boicot: a un projecte de llei presentat pel PSOE i a qualsevol reforma constitucional que no vingui obligada per la nova Constitució europea. Sempre el mateix: no solament mal perdre, sinó mala gestió i males maneres. Molt malament. Què en podem esperar, però, del nou equip de Rajoy, que té com a homes de confiança Acebes i Zaplana?

   En contrast amb això, el goig de sentir Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón fent tres conferències a Lleida, Tarragona i Girona aquesta setmana passada. El goig de sentir un conservador il·lustrat, intel·ligent i obert, defensant una Espanya veritablement democràtica i amb organització asimètrica. Quina llàstima que ell no fos, quan tocava, el líder del PP! Però, és clar, no ho podia ser. El PP és un búnquer, un alcàsser. I un perill.

-SUMARI.
-ALTRES TEXTOS.

   Rebutgem el projecte de Constitució Europea perquè limita de forma important els drets civils, socials,
nacionals i polítics i representa un retrocés en relació a les legislacions (ja prou limitades) vigents als
estats que integren la unió. És una Constitució neolliberal, militarista i imperialista, que consagra
l'Europa dels Estats, una Constitució patriarcal que reforça la desigualtat de drets i oportunitats entre
homes i dones, que només parla de l’economia productiva i oblida la reproductiva i que manté un model
de desenvolupament que destrueix el medi.

   Nosaltres que volem una altra Europa, l'Europa dels treballador(e)s i dels pobles, dels drets socials, de
les llibertats, democràtica, solidària, pacífica, no xenòfoba i ecològicament sostenible, rebutgem aquest
projecte per com s’ha fet i pel que diu:

Com s’ha fet:

   La Convenció Europea ha presentat un projecte de Constitució que:

-  No s'ha fet en col·laboració amb la societat civil, ni se li ha consultat ni tan sols informat: Tot el
contrari d'un procés constituent expressió de la sobirania dels pobles.
-  Tot el secretisme i que han mantingut respecte els ciutadan(e)s s'ha convertit en comunicació fluida
i coordinació amb els lobbys empresarials que tenen la seu a Brussel·les.
-  En alguns països se sotmetrà a referèndum i a la majoria d'aquests el resultat no serà vinculant.
Aquest serà el cas de l'Estat espanyol, on només serà una ratificació (o no) simbòlica.
-  És pràcticament irreformable perquè un sol país tindrà dret a vetar la decisió dels altres vint-iquatre.
Aquest sistema no busca majories qualificades sinó minories de bloqueig.

   Què diu i què no diu:

   Les declaracions d'intencions de la primera part del projecte queden desmentides a mesura que avança
el text i es concreten en polítiques que reforcen l'Europa dels estats, el capital i la guerra.

1. Drets civils:

-  El projecte de Constitució Europea obliga a mantenir una política d’exteriors i seguretat comuna que
els països han de recolzar de forma activa i sense reserves. Crea l'Agència Europea de l’Armament i
afirma que cada país es compromet a millorar progressivament les seves capacitats militars, assegura
que els estats de la Unió resten a les ordres de l’OTAN i aprova els atacs preventius. Es legalitzen les
declaracions de guerra. Les accions armades precediran les explicacions: S’informarà
immediatament el Consell de Seguretat i les Nacions Unides de qualsevol agressió armada i de les
mesures que s’han adoptat per a fer-hi front.
-  La “clàusula de solidaritat” parla de prevenir el terrorisme als territoris dels estats membres i
d’avaluar periòdicament els riscos que amenacen la Unió, sense definir en cap cas el terme terrorisme
ni explicar quin seria l’àmbit d’actuació tot seguint la doctrina de la "creuada contra el mal" de
George Bush.
-  Es reforcen la policia interna Europol i la fiscalia Eurojust que incrementen el control policial i la
repressió.
   Per totes aquelles persones que estem en contra de la guerra i proposem la renúncia definitiva i
incondicional a l’ús de les forces armades com a instrument polític, la futura Constitució Europea no
pot ser un projecte més agressiu.

2. Drets socials:

   L’articulat no garanteix de cap manera el compliment dels drets socials. A més, com que unifica països
amb nivells de protecció jurídica d’aquests drets molt diversa, iguala els drets socials dels europeu(e)s
als nivells dels països on aquests estan més desprotegits.
   En cap cas s’estableixen els mecanismes coactius que obliguin els estats al compliment dels drets
socials. Hi ha drets fonamentals, com el dret a la salut, el dret a l'habitatge o el dret a un salari
suficient que ni s'esmenten i altres drets apareixen devaluats per una redacció interessada, així
existeixen:
-  El dret a treballar, que no és el dret a accedir a un treball digne
-  No es contemplen mesures que garanteixin l’efectivitat dels proclamats dret dels joves a ser
protegits de l’explotació econòmica i el dret de les dones a ser protegides de l’acomiadament per raó
d’embaràs.
-  El dret de vaga només en negociacions col·lectives i limitada a les lleis restrictives de cada país, això
dificulta la convocatòria de la vaga general europea.
-  El dret a accedir als serveis econòmics d’interès general, que fins ara en dèiem “serveis públics”, i
que seguiran sent privatitzats lliurement pel govern de cada país. Per tant, ens podem anar
acomiadant de les polítiques socials pel que fa a la sanitat, els serveis a les persones, les pensions
de vellesa i d'invalidesa i la possibilitat d'accedir a un habitatge. En l’àmbit de l’educació es tendeix
a la privatització i a la discriminació elitista en tot el sistema educatiu.
   "A canvi" permet el tancament patronal (lockout) per part dels empresaris, les deslocalitzacions,
etc... garantint la impunitat de les multinacionals, com ja estem patint a les nostres terres.
   A més el projecte de Constitució s’encarrega de consagrar el dret a la propietat privada per sobre dels
drets socials. L’únic sistema econòmic permès serà l’economia de mercat d’oberta i lliure competència, i
perviuran les desigualtats de pressupost, serveis i salaris entre els països europeus ja que el sistema de
seguretat social serà a gust de cada país. A més, es considera l'especulació econòmica un valor en si
mateixa perquè els capitals podran circular lliurement, essent impossible aplicar-los ni la taxa Tobin ni
cap altra.
   També proposa una política de dèficit zero que impossibilita el desenvolupament de polítiques socials i
la plena ocupació i segueix els dictats de l’Organització Mundial del Comerç i substitueix la investigació
sobre les energies alternatives pel concepte de mercat de l’energia.
   A efectes pràctics el poder econòmic estarà per sobre del polític perquè el Banc Central Europeu (BCE),
apart de ser l'únic autoritzat a emetre euros, tindrà més poder que qualsevol govern estatal, i ja no
diguem, nacional. El BCE i el sistema de bancs centrals, constitueixen una organització jeràrquica amb
poders executius, legislatius i la facultat d'imposar sancions, exempts de qualsevol control democràtic.

3. Drets nacionals:

   El projecte de Constitució Europea no permet als Països Catalans ni a la resta de pobles d’Europa
decidir lliurement el seu futur perquè no recull ni el dret democràtic a l’autodeterminació, ni el dret a la
unitat territorial de les nacions sense estat com la nostra, ja que ni tan sols les reconeix, i perpetua les
fronteres estatals vigents.
-  Només ens podrem dirigir a les cinc institucions europees en les 21 llengües estatals, entre les
quals no s’hi inclou el català, de manera que no permet als catalanoparlants l’ús de la llengua
pròpia. Tampoc no dedica cap esforç a protegir els drets jurídics, culturals i lingüístics de les
nacions.
-  Manté l'ordre colonial perquè reconeix la relació especial que mantenen alguns estats europeus amb
les seves ex-colònies que passen a anomenar-se països i territoris d'ultramar.

4. Drets polítics

-  El Parlament Europeu és l'única institució escollida per sufragi universal directe, les altres, creades
sense la participació directa dels ciutadans, quedaran en mans de burocràcies governamental i, a
més, no representaran els 25 estats membres sinó 13 governs cada "legislatura".
-  A la pràctica el Parlament Europeu no té capacitat legislativa i està exclòs de la política exterior;
Aquesta estructura de decisió política suposa una perversió de la democràcia representativa perquè
les decisions que fins ara havíen de prendre els Parlaments estatals ara les prendrà un grup reduït
de buròcrates repartits en organismes designats només pels caps dels executius estatals.
-  La Comissió europea, malgrat ser escollida de forma no democràtica, podrà fer propostes legislatives
i el seu president tindrà les funcions pròpies d’un règim presidencialista.
-  El principi de subsidiaritat pot ser una eina utilitzada perversament pels Estats per retallar les
llibertats polítiques.
-  Es reclama l’herència religiosa d’Europa i es perpetuen les relacions privilegiades amb el Vaticà,
l'Opus Dei i grups afins. Europa hauria de tenir una legislació laica a tots els efectes, sense cap
referència a esglésies, confessions i religions.
-  Es fomenta la xenofòbia amb una nova categoria inferior a ciutadà que és la de resident de llarga
durada no comunitari: sense dret a vot, discriminat laboralment, en definitiva, en una situació de
major indefensió. Les fronteres europees estaran organitzadament vigilades. L'Europa fortalesa serà
un fet.

   Per tot el que hem dit queda clar que ens hi juguem el futur. Aquest projecte no és una constitució! És
un tractat per legitimar els interessos de les multinacionals oposats als dels treballador(e)s i els pobles
d'Europa! Participa a la campanya CONTRA LA CONSTITUCIÓ EUROPEA, PER UNA EUROPA DELS
DRETS SOCIALS I DELS POBLES. NO A L’EUROPA DEL CAPITAL I LA GUERRA!
ENCORATGEM A TOTHOM A EXPRESSAR EL REBUIG A AQUESTA CONSTITUCIÓ VOTANT NO EN
EL REFERÈNDUM