Gracias a la implacable política de persecución lingüística de los partidos nacionalistas españoles PP y PSOE, que persiguen la lengua vasca de Navarra y el catalán de las Islas Baleares y el País Valenciano, los argentinos, los guatemaltecos, los murcianos, extremeños, salvadoreños, cubanos, chilenos... podemos afirmar ya sin ningún género de duda que nosotros no hablamos español.

Lo nuestro son lenguas propias provenientes de las lenguas de los pueblos indígenas que los españoles (o castellanos) ocuparon, como el murciano y el extremeño que tienen su origen, como es sabido por el PP y el PSOE, en el mozárabe.

Por lo tanto afirmamos nuestra independencia lingüística y la voluntad de crear nuestras propias academias diferenciadas de la de la lengua castellana (o española): Academia de la Lengua Argentina, Academia de la Lengua Cubana, Academia de la Lengua Murciana, Academia de la Lengua Guatemalteca, Academia de la Lengua Riojana, Academia de la Lengua Chilena...

Nos mostramos solidarios con los pueblos vascos y catalanes, contra la política lingüística del “divide y vencerás” de los partidos nacionalistas españoles PP y PSOE.

Nosotros los argentinos, chilenos, cubanos, murcianos, extremeños, riojanos, salvadoreños... no hablamos castellano (o español).

¡¡¡PP-PSOE exterminadores de pueblos y culturas!!!

Nota.- Texto irónico sobre la persecución lingüística que se da en la Península Ibérica contra las lenguas vasca  y catalana.

-SUMARI.
-ALTRES TEXTOS.

LES PROVES FALSES DE LA INVASIÓ DE L'IRAQ.

Les proves falses 

El secretari d'Estat nord-americà va detallar fa un any els motius que aconsellaven atacar l'Iraq 

URE COMAS . 

   Fa un any, el secretari d'Estat nord-americà, Colin Powell, va captar l'atenció de bona part del món en la seva compareixença davant el Consell de Seguretat de les Nacions Unides per anunciar les proves que els EUA tenien sobre la presència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq. Durant una hora i mitja, Powell va mostrar fotografies de satèl·lit i va oferir algunes converses telefòniques per provar el que, fins ara, ha estat indemostrable. Dipòsits i laboratoris mòbils per a la fabricació d'armes químiques, vehicles llançadores i caps de míssil camuflats entre boscos de palmeres, avions no tripulats, àntrax...Tot un material que tot just fa una setmana ha començat a ser qüestionat públicament pel govern de George W. Bush

1. Capacitat per produir entre 100 i 300 tones d'àntrax

   Colin Powell va afirmar que l'Iraq tenia la capacitat suficient per fabricar de 100 a 300 tones d'àntrax, quantitat que podria matar milers de persones, va dir. Per emfatitzar la seva afirmació va mostrar un petit flascó que contenia una substància blanca que, segons ell també va declarar, era àntrax. El secretari d'Estat nord-americà va indicar que tenien descripcions de primera mà de fàbriques d'armes biològiques en camions o trens i que, per tant, es podien moure tranquil·lament per evadir-se dels inspectors. Segons Powell, les fonts eren un enginyer químic iraquià que ho havia supervisat i que ara estava amagat en un altre país per evitar que Saddam Hussein el trobés, un enginyer civil iraquià que havia confirmat l'existència dels camions, una tercera font de la qual no va dir res més que havia confirmat l'existència de trens laboratori i, la quarta font, un comandament iraquià. D'aquestes fonts, Powell concloïa que l'Iraq tenia almenys set fàbriques mòbils que produïen armes biològiques com àntrax i toxina de botulisme

2. Entre 100 i 500 tones d'armes químiques

  Segons el secretari d'Estat, l'Iraq tenia una àmplia quantitat d'armes químiques: 550 escuts d'artilleria amb gas mostassa i 30.000 municions buides i suficients elements per incrementar les reserves d'armes químiques fins a 500 tones. Powell va dir que tenia l'evidència que les armes havien existit i que fins llavors no se sabia que s'haguessin eliminat. Per  reafirmar les seves declaracions, el secretari d'Estat nord-americà va difondre una gravació d'àudio que, segons va dir, havia estat interceptada entre dos alts càrrecs del cos de seguretat de Saddam Hussein. En la conversa es repetien en anglès les paraules nerve agents, agents nerviosos, fent referència, segons Powell, a elements químics. També va difondre una imatge del complex anomenat al-Moussaid, fotografiat pels satèl·lits nord-americans i on es veien, va dir, vehicles de càrrega que anaven custodiats d'un vehicle de descontaminació associat a l'activitat de les armes químiques o biològiques.

3. Elements necessaris per fer bombes nuclears

  «Saddam Hussein té actualment dos dels tres elements necessaris per fabricar una bomba nuclear. Té un quadre de científics nuclears amb experiència i té el disseny de la bomba». Aquestes van ser les rotundes  frases de Powell a l'hora de demostrar que l'Iraq també tenia armes nuclears. Per demostrar-ho, va insistir en informacions de principis dels anys 90, durant la guerra del Golf. A més, Powell va insistir que Hussein havia intentat aconseguir tubs d'alumini d'onze països diferents. Segons Powell, aquest tubs d'alumini -dels quals va mostrar la imatge d'un- eren per enriquir l'urani. «La gent continuarà debatent aquest afer, però no hi ha dubte en la meva ment», va dir Powell convincent.

 4. Armes de destrucció massiva: míssils balístics

   Colin Powell va presentar un mapa per explicar la distància que podien aconseguir els míssils de Saddam Hussein. Segons va dir, l'Iraq està desenvolupant armes de destrucció massiva, en particular, míssils  balístics i avions de combat. «El règim del president Saddam Hussein ha importat il·legalment 380 coets SA-2 per modificar els seus míssils al-Samud 2, amb un abast superior als 1.000 quilòmetres, molt per sobre dels 150 que li permeten les resolucions de l'ONU». A més, el secretari d'Estat va fer esment a uns avions que, segons va dir, estaven preparant per dispensar  material químic. «Això té a veure amb terrorisme», va dir per concloure aquest apartat i continuar amb el següent: els vincles amb al-Qaida.

5. Els vincles amb al-Qaida a través d'Abu Musab Zarqawi

   Powell va argumentar que els vincles entre l'Iraq i al-Qaida eren evidents per la xarxa de Zarqawi, que va ser a Bagdad i que seria l'enllaç entre Ben Laden i  l'Iraq. Segons els EUA, Zarqawi havia establert un camp d'entrenament de terroristes en el nord-est de l'Iraq. Powell va mostrar una fotografia del suposat camp i va afirmar que la xarxa d'al-Qaida, que havia hagut de marxar de l'Afganistan arran de la intervenció militar, estava ara ensenyant com produir ricina i altres verins a l'Iraq. A més, Powell insisteix que la cooperació de Hussein «amb altres organitzacions terroristes és clara» i va esmentar Hamas. Els vincles entre al-Qaida i l'Iraq eren, doncs, clars.

6. L'intent d'evitar les inspeccions de l'ONU

   En tot moment, Colin Powell va defensar que l'Iraq no havia complert la resolució 1441 del Consell de Seguretat de l'ONU en no permetre, sense impediments ni restriccions, l'accés immediat dels inspectors. Això, per si sol, ja era una mostra que Saddam Hussein amagava alguna cosa, va dir. Llavors, va mostrar més imatges preses pels satèl·lits que, segons va dir, a vegades eren difícils d'interpretar per una persona normal. En una de les fotografies va ensenyar búnquers on, marcats de color vermell, hi havia armes químiques  i, de color groc, municions. També va mostrar una altra imatge on, segons va dir, es podia veure com un búnquer havia estat «netejat» abans de l'arribada dels  inspectors i, per tant, no s'hi havia trobat res.
«També voldria cridar l'atenció dels meus col·legues sobre la documentació que el Regne Unit va distribuir ahir i que descriu amb un detall exquisit les activitats fraudulentes iraquianes.»

7. La utilització del terrorisme durant dècades

   La conclusió final del secretari d'Estat nord-americà va ser per demostrar els llargs vincles de Saddam Hussein amb el terrorisme. «Saddam va ser un defensor del terrorisme molt abans que aquestes xarxes terroristes tinguessin un nom. I el seu suport continua. La unió entre verí i terror és nova. La unió de l'Iraq i el terror és vella. La combinació és letal», va dir, sense fer cap esment al suport que els EUA havien donat a Saddam Hussein en dècades anteriors. Per Colin Powell, «res no mostra més clarament les perilloses intencions de Saddam Hussein  i el perill que suposa per a tots nosaltres la seva calculada crueltat amb els seus ciutadans mateixos i els seus veïns». 

   Después dos décadas y media de haber sufrido tanto los gobiernos del PSOE como los del PP, muchos catalanes vemos cada vez más claro que dentro del Estado español nuestra situación nunca podrá ser ni social ni políticamente aceptable. Una de estas consecuencias (de los gobiernos del PPSOE) ha sido la subida espectacular del partido político supuestamente  “independentista” ERC (a veces hablan de un Estado federal español, o de más autonomía...). 

   Para los que somos independentistas de izquierdas, en estos 25 años de democracia ha quedado suficientemente claro que los catalanes continuamos ocupados y reprimidos (tanto físicamente con las detenciones y agresiones; como culturalmente con la persecución de la lengua catalana del País Valenciano y de las Islas Baleares, con la imposición de la lengua española; como políticamente con la imposición de su Constitución, de sus leyes penales...). Esta democracia española, de matriz castellana, autoritaria y centralista, no nos convence para nada. ¿Qué hemos tenido estos años de supuesta democracia?

   - Los años del PP: la guerra de Irak, la invasión del Perejil, el petrolero Prestige hundido delante de las costas gallegas, la persecución de la lengua catalana en el País Valenciano y las Islas Baleares, la persecución del nacionalismo vasco y de la lengua vasca de Navarra, la ilegalización de Batasuna, el cierre de Egunkaria, del Egin, la persecución y el insulto hacia a ERC y a todo el independentismo en general, los contratos basura (la manipulación de los datos de paro), el pelotazo del Real Madrid, los militares muertos del avión "Yakovlev", el Plan Hidrológico Nacional...  Y por último el atentado de Madrid como consecuencia de el apoyo del gobierno español a la Guerra (Invasión) de Irak. 
                       
   - Los años del PSOE: cuando dominaron en los ochenta y principios de los noventa fue bastante patético: el ingreso en la OTAN, la corrupción en todos los niveles, el grupo terrorista GAL que fue creado por ellos para matar independentistas vascos (mataron 40), persiguieron igualmente la cultura catalana del País Valenciano, la economía fue un desastre, empezaron las privatizaciones, hubo varias huelgas generales, extendieron los contratos basura, los medios de comunicación públicos estaban igualmente controlados, leyes autoritarias como la Ley Corcuera...  nada que ver con una política “socialista”.
                       
   Nosotros sólo esperamos que alguna vez los catalanes (y los vascos, y los pueblos que lo deseen) puedan vivir algún día libres de este colonialismo que llevamos sufriendo desde hace trescientos años (pero si los irlandeses se independizaron después de 700 años de ocupación inglesa seamos optimistas...), de este trogloditismo propio por naturaleza de la "nación" española. Espero morirme viviendo en una Catalunya independiente socialmente igualitaria; solidaria con las demás naciones, pero en plano de igualdad, no ocupada ni sometida por la "nación española" (o castellana).
                       
   Nosotros, los catalanes, también tenemos un día "11" trágico, como los españoles y los norteamericanos. El 11 de septiembre de 1714 Barcelona caía ante las armas castellanas y francesas, y se abolía nuestra independencia política respecto a los castellanos (ahora prefieren  denominarse españoles) y los franceses. 

-SUMARI.
-ALTRES TEXTOS.