Fa unes setmanes el president dels EUA, G. Bush afirmava que per acabar amb els incendis havia que talar milers d'arbres, perquè si no hi havia arbres no hauria incendis. Després el senyor Aznar ens meravellava, mostrant-nos el seu domini de llengües tot parlant l'espanyol amb accent texà. Posteriorment, el senyor Berlusconi afirmava que les empreses haurien d'instal·lar-se a Itàlia perquè quasi que no hi havia comunistes i les secretàries eren molt guapes. I per acabar de dir bajanades el senyor Putin afirma que a Rússia aniria bé que la temperatura augmentés 3 graus, beneint el canvi climàtic, perquè així s'estalviarien abrics i tindrien més collites.

   En definitiva, veient el lamentable espectacle que han fet Bush, Blair i Aznar amb la Guerra d'Iraq, enganyant a mig planeta ja que no hi havia ni una sola arma de destrucció massiva, i afegint totes aquestes declaracions irracionals de tots aquests presidents i dirigents mundials, encara em sorprenc que hi hagi vida al planeta Terra. Una altra cosa és que veient els que ens representen i el que voten la majoria de ciutadans poguem afirmar que hi hagi vida intel·ligent al planeta Terra. Un altre món seria possible, si us plau?

Si bé és cert que els temps difícils per a les classes populars dels Països Catalans mai han marxat, darrerament s'ha aguditzat l'ofensiva a tots els nivells per part, sobretot, de l'Estat espanyol en contra dels nostres drets com a poble i com a persones.

Que som en temps difícils ho demostra el tancament de fàbriques i els acomiadaments massius per part de diverses empreses els darrers mesos. I també l'aplicació de la llei d'estrangeria en contra dels immigrants que arriben a la nostra feina buscant feina. Que la nostra llengua es troba en un moment difícil ho evidencia el retrocés que està patint el seu ús social. Que són temps difícils per a les dones i homes del nostre país que lluitem en defensa dels nostres drets ens ho recorden l'empresonament durant el darrer any de diversos joves de Viladecans, Torà i València, la guerra bruta dels mossos d'esquadra a Manresa, les tortures i maltractaments que han patit molts detinguts a les comissaries o el fet que la Laura, en Diego, en Zigor, la Lola i en Juanra encara estiguin privats de llibertat i dispersats tant lluny de casa. I és que els intents de sotmetre el poble català prenen les formes més diverses: la suspensió de les línies de català a les escoles de València, l'aposta per l'increment del flux de turistes a les Illes Balears i Pitiüsses, el projecte especulador del Fòrum 2004 a Barcelona (que més que de les cultures serà dels patrocinadors esclafadors de cultures, com és el cas d'Endesa amb el poble Maputxe o la Telefònica, autèntic poder imperialista a l'Amèrica Llatina) o els atacs a la cultura i el teixit associatiu catalans a la franja de Ponent.

També a nivell internacional hem de parlar d'un augment de la bel*ligerància en contra de tots aquells pobles que no es volen deixar sotmetre per la lògica del capitalisme. L'exemple més evident ha estat la guerra que els Estats Units (amb el suport del seu lacai Aznar) han fet contra l'Iraq; però també en són un exemple els intents d'acabar amb el procés revolucionari veneçolà encapçalat per Chaves o de desastabilitzar la revolució cubana, el genocidi que està patint el poble palestí o la repressió brutal que l'Estat espanyol està exercint contra l'esquerra abertzale a través, entre d'altres, de la llei de partits que ha il*legalitzat una bona part de la societat basca. I mentrestant a Europa estan preparant una Constitució que pretén perpetuar l'explotació de les classes treballadores i l'opressió de les nacions sense Estat.

Malgrat tot, les massives manifestacions arreu del món i també al nostre país en contra de la guerra d'agressió contra l'Iraq, les lluites en moltes comarques contra de les agressions al territori, els resultats obtinguts per les Candidatures d'Unitat Popular o la incoporació de les noves generacions en totes aquestes mobilitzacions, ens mostren que també som en temps de lluita.

Avui, quan se'ns continua inútilment imposant la divisió territorial damunt del nostre territori, és temps de lluita. Avui, quan la "recessió" en què es troba el capitalisme a nivell mundial l'estem pagant les masses empobrides del planeta, és temps de lluita. Avui, quan gairebé cada dia una dona és assassinada als Països Catalans per culpa de la violència patriarcal, és temps de lluita. Avui, quan projectes destructors del medi com l'especulació a l'Horta, a la Punta, els ports esportius a Mallorca, les línies d'alta tensió a la Catalunya Nord, el Pla Hidrològic o el TAV amenacen la pervivència del medi i de l'activitat agrícola en el territori, és temps de lluita.

És temps de lluita per bastir una alternativa, un moviment que agrupi i impliqui la majoria del poble català sota els ideals de justícia, de respecte als drets humans, d'autèntica democràcia, de la unitat territorial dels Països Catalans, de l'economia al servei de les classes populars, de recuperació de l'ús i dignitat de la nostra llengua i cultura. El projecte de la Unitat Popular, que només serà possible amb el treball quotidià.

El nostre projecte de sobirania, de disposar del nostre país, de defensa de les classes populars, del medi, no és un projecte de reforma, i per tant no té cabuda en l'actual marc jurídico-polític. A nosaltres no ens enganyen amb reformes d'Estatuts que estan més que enterrats i que sols han servit per a dividir el poble català i per legitimiar i consolidar aquest estat hereu del franquisme i la imposició contra el nostre poble. 

El nostre és un projecte que es defineix en el socialisme, en un socialisme d'arrel catalana que ha de néixer de la lluita del poble català per unes condicions de vida dignes i justes, per donar a tothom l'educació, la sanitat, els recursos materials suficients i de qualitat que calen per a poder dur una vida en condicions, que es concreta en el combat per la independència i el socialisme, perquè puguem decidir el nostre futur, i fer-ho dia a dia, no sols en un referèndum puntual.

Sempre han estat temps difícils per als treballadors i treballadores, que han vist com al llarg de la història la seva terra, els seus drets, la seva dignitat han estat constantment trepitjades. Però la història també ens demostra que per defensar els nostres drets la lluita és l'únic camí.
 
 

    Els partits polítics regionalistes de Catalunya aposten ara per la reforma de l'Estatut d'Autonomia de  Catalunya per aprofundir en l'autonomia catalana dins de l'Estat espanyol. Tant CiU, com PSC, ERC o ICV pretenen,  doncs, continuar sotmetent als catalans a l'obligació de viure ocupats pels espanyols durant unes dècades més. 

    La reforma de l'Estatut d'autonomia a la que s'agafen aquests partits no suposa cap ruptura respecte a Espanya. No proclamen la independència, ni tant sols parlen de la unitat de la nació catalana (de Salses a Guardamar), així  doncs, continuen legitimant l'ocupació espanyola i la imposició de les seves lleis, el seu exèrcit, els seus cossos policials, símbols i cultura.

    Per què volem, doncs, un nou estatut d'autonomia els catalans? Aquesta reforma només suposa un maquillatge polític, després d'un quart de segle de Constitució espanyola i estatuts d'autonomia de les regions espanyoles. Els partits polítics catalans pretenen fer-nos unes quantes reformes que semblin que canvien alguna cosa, sabent que tot segueix i seguirà igual. 

    Els catalans som una nació, un poble que lluita per la seva independència, no per una major o menor autonomia dins d'un regne que ens ha ocupat durant 300 anys. Això no s'oblida, per molt que botiflers, regionalistes i oportunistes ens vulguin fer perdre la memòria. Som un poble ocupat i oprimit, igual que Palestina, Còrsega, Euskal Herria o Irlanda.

    Ens han obligat a pertànyer a Espanya, dins del marc europeu no som reconeguts com a poble, tant que ens ens volien fer creure que a Europa se'ns reconeixeria tot i continuar pertanyent a l'Estat espanyol. Va sent hora que la població catalana desperti. Els actuals partits polítics que hi ha al Parlament autonòmic català no passen d'un regionalisme covard i acomodatici. Pretenen mantenir-nos oprimits pels segles dels segles.

    I nosaltres, membres i militants independentistes (de l'esquerra independentista) hem de denunciar i dir prou a aquesta gent que ens ven. Per això diem no a la nova reforma de l'Estatut i diem no a CiU, PSC-PSOE, ERC o ICV...  perquè tenim dignitat i volem la INDEPENDÈNCIA DELS PAÏSOS CATALANS.

-SUMARI.
-ALTRES TEXTOS.

   Segons l’organització ecologista Greenpeace, el diari The Independent va publicar el passat 10 d’agost que l’exèrcit dels Estats Units va emprar bombes de napalm a la invasió d’Iraq. 

   El napalm s’adhereix a la pell quan crema, provocant terribles ferides i la mort en molts casos. Una convenció de l’ONU va prohibir el 1980 l’ús de napalm contra objectius civils, però els Estats Units (un dels pocs països que empra aquesta arma) no van signar el tractat. 

   Segons l’article d’Andrew Buncumbe, corresponsal de The Independent a Washington, pilots d’Estats Units van llançar l’agent incendiari napalm sobre tropes iraquianes durant l’avanç sobre Bagdag, en març i abril. Dotzenes de bombes de napalm van ser llançades a prop de ponts sobre el canal de Sadam i el riu Tigris, al sud de Bagdad. 

   L’Administració Bush va negar que hagués utilitzat bombes de napalm a Iraq, però pilots d’Estats Units i comandants seus han confirmat recentment que van utilitzar una versió actualitzada (que fa servir querosè en comptes de gasolina) de l’arma contra posicions atrinxerades. 

   Davant aquest nou motiu d’escàndol, oficials del Pentàgon han declarat que si els periodistes haguessin preguntat per “bombes incendiàries” haurien confirmat el seu ús. Un portaveu va admetre que eren “notablement paregudes” al napalm, però afirmà que causaven menys danys mediambientals. 

   Segons John Pike, director del grup d’estudis militars de GlobalSecurity.org, “pots no dir-li napalm, però segueix sent napalm. Ha estat reformulat en el sentit que ara utilitzen un derivat del petroli diferent, però això és tot. Els Estats Units són l’únic país que continua fent servir napalm des de fa molt temps.”