El passat dissabte 12 de juliol, durant la inauguració dels mundials de natació, la policia reprimí les diferents persones que intentaven reivindicar la presència catalana als esdeveniments esportius internacionals. 

   Nombroses persones, inclosos nens i gent gran, foren escorcollades, amenaçades i se'ls requisaren pancartes, estelades i senyeres, en un intent de les forces d'ocupació espanyoles de silenciar i amagar al món l'existència de  la nació catalana fins i tot quan els mundials es celebren a Barcelona. 

   Comunicat d'Endavant: 

   Endavant, organització política de l´esquerra independentista, vol mostrar el seu malestar pels darrers casos de repressió que han patit diferents persones compromeses políticament, durant la cel.lebració de la inauguració dels Mundials de Natació ahir a Barcelona. 

   Per això, volem manifestar el següent: 

1) Denunciem la continua pressió que pateix la dissidència política per part dels cossos de seguretat de l´Estat en un intent d´amagar la discrepància. 

2) Que totes aquestes accions repressives, s´emmarquen dins una ferotge campanya del govern espanyol iniciada  fa uns anys contra tots els moviments socials de base.

 3) Subratllem la continua retallada de drets i llibertats que estem patint als Països Catalans, i a tot el món en general; amb atacs constants al dret a la llibertat d´expressió (tancament d´Egunkaria), al dret a la llibertat ideològica (il.legalització de Batasuna), al dret a la lliure circulació de les persones (Llei d´Extrangeria), al dret a la manifestació i a la protesta (no permetre la manifestació del 23 d´abril de 2003 en defensa de la llengüa), etc. 

4) Denunciem també la criminalització i discriminació que pateixen els nostres símbols i la nostra llengüa. 

   Mantenim ferm el nostre compromís de protestar i reinvidicar allò que és just, i de defensar els nostres drets com a persones i com a poble. 

   Per tot això, demanem que els partits polítics denunciïn aquests actes de repressió públicament, assumint la seva responsabilitat amb els ciutadans i garantir els seus drets bàsics. 

Jordi Bilbeny: Inspirador del film 'L'apropiació del descobriment d'Amèrica...' (Verdi Park)

"No dic tot el que sé perquè no es pensin que estic penjat"

      Enric Vila

      E.V. Com és voler esbombar un secret i que ningú no t'escolti?
      J.B. En el fons sempre m'ha escoltat tothom...

      E.V. Amb una rialleta als llavis.
      J.B. Fan la rialleta els que s'han quedat amb el cromo de la història i ja els va bé.

      E.V. Per què els va bé?
      J.B. Home, hi ha gent negada per al coneixement crític. Un pot ser una enciclopèdia i no saber
      res. També hi ha gent que té por de perdre la cadira. I enveges, odis, prejudicis. Colom m'ha
      descobert la psicologia i la psiquiatria.

      E.V. Els malalts són els altres?
      J.B. N'hi ha, n'hi ha. Però aviam: també hi ha persones com Isabel-Clara Simó, Salvador
      Cardús o Armand de Fluvià, que s'ho prenen seriosament.

      E.V. Què en diuen de les seves teories a la universitat?
      J.B. En públic o en privat? Una vegada un periodista em va preguntar qui em dirigia la tesi, i
      em va trucar el director: "Escolta. El meu nom ha sortit a la premsa". Al cap de quatre dies em
      va enviar un fax dient que em busqués algú altre.

      E.V. I ara qui l'hi porta?
      J.B. No t'ho diré, ja l'han putejada prou. Tot i que estic fart de la universitat. Als cursos de
      doctorat, em van pressionar molt perquè reenfoqués la tesi i la fes sobre la manipulació de la
      història en general, oblidant-me de la descoberta catalana d'amèrica.

      E.V. Ningú li va donar suport?
      J.B. Mira: un cop vaig trucar al pare de la dona d'un amic meu que és doctor en història
      moderna perquè presentés el simposi anual que fem a Arenys de Munt. Resposta: "Hòstia,
      Bilbeny, jo no sé com et guanyes la vida, però jo estic a la universitat".

      E.V. Digui'm el nom d'aquest senyor i del que el va deixar penjat amb la tesi.
      J.B. Et podria donar una llista molt llarga de gent que m'ha putejat, i de què serviria? Si els
      escupo a la cara els perdré del tot. Ara, almenys, n'hi ha molts que em donen un cop de mà.

      E.V. Però sense noms, és com si s'ho inventés.
      J.B. Jo com a molt puc denunciar actituds. Actituds de doctors que t'esperonen i et passen
      informació, però que no et volen fer un pròleg, de revistes com L'Avenç i Serra d'or, que no
      m'han publicat mai res, de productores que fan un guió i ho deixen estar sense dir ben bé per
      què. Quan vaig portar La descoberta catalana d'Amèrica a Planeta jo ja em veia ric. El tio que
      em va rebre em deia: "Això és una bomba. Si t'ho haguessis inventat no t'hauria sortit tan bé".
      Al cap de dos mesos em truca: "No podem fer merder".

      E.V. Conclusió?
      J.B. Estic sol i no hi ha país. És grotesc. Tothom accepta que la història la fan els vencedors. I
      aquí som capaços d'empassar-nos-ho tot per creure'ns vencedors.

      E.V. Tot, com què?
      J.B. Tot. Cortés i els seus homes eren extremenys, oi?

      E.V. No?
      J.B. No ho sé: es diu que en arribar a Mèxic, Cortés fa cremar les naus, com els Almogàvers. I
      es diu que, un cop terra endins, l'expedició s'adona que les necessita per entrar a Tenochtitlan
      i n'improvisa unes altres. ¿Hem de creure'ns, que tot d'homes de Badajoz es van posar a
      construir bergantins del no-res? I que després van entrar amb les quatre barres i van celebrar
      la conquesta amb focs artificials i petards? Hugh Thomas diu: "I van celebrar la victòria a la
      valenciana". Esclar: eren tots d'aquí! El problema de les premisses grotesques és que et porten
      a explicacions grotesques.

      E.V. Com Palos de Noguer?
      J.B. Vés-hi i pregunta per les muralles dels gravats. Et diuen: "No, ya no estan". Que les
      busquin! Per què Castella va posar el primer Consolat de Mar a Burgos i el segon a Bilbao si
      tenia els ports importants a Andalusia?

      E.V. I Cervantes era català?
      J.B. No m'estranyaria. Quin castellà escriuria la història d'un castellà boig que recupera la raó
      a Catalunya?

      E.V. Un castellà amb una ironia catalana.
      J.B. O un català, directament. No sabem on va néixer, on va morir, on està enterrat, no tenim
      els seus originals, tot el que se sap d'ell el vincula a Catalunya. Ara: cal investigar. Per això
      volia entrar a la universitat: per obrir línies d'estudi sobre la empremta catalana a Amèrica, en
      la moneda, l'arquitectura, el dret, les institucions, les festes.

      E.V. Hi ha més enganyifes?
      J.B. Fliparies. Santa Teresa de Jesús, segurament. Els seus textos, igual que les cartes de
      Cortés a Ferran II, són plens de catalanades. També s'hauria de mirar Sant Ignasi de Loyola.

      E.V. Li han fet agafar mania persecutòria, les seves teories?
      J.B. No. Potser sóc més prudent. No em poso a primera fila, a l'andana del tren. I no dic ni el
      10 per cent del que sé. Entre d'altres coses perquè no es pensin que estic penjat.

   Cerdanyola ha viscut darrerament una època marcada per canvis i alhora per mobilitzacions populars, provocades pel descontentament amb l'equip que llavors governava. Parlo d'una època marcada per  nous projectes, podríem parlar de la construcció del barri de Canaletes, de la remodelació de l'Avinguda Catalunya, del camp de golf, del centre direccional, de la remodelació de determinats carrers quatre dies abans de les eleccions,... Potser no podem dir que en 24 anys tot s'ha fet malament, però sí que en aquests darrers anys, el model de ciutat que el govern liderat pel PSOE ens tenia preparat no és el que desitja la majoria de cerdanyolencs, i les formes prepotents i sectàries de governar tampoc, prova d'això ha estat el càstic que han rebut de l'electorat i la manera ridícula i poc professional d'encaixar la seva derrota, que els ha acabat de deixar en evidència. Diuen que malgrat tot seguien sent la força més votada. En Hitler també va ser un dia la força més votada a Alemanya i els fets que va protagonitzar li van treure la raó, a ell i a la seva majoria. Sense ànim de fer comparacions fora de lloc, tot i ésser la llista més votada, crec que haurien de reconèixer que també ha estat la més castigada, i que amb gemecs i declaracions prepotents només demostren immaduresa política i falta de capacitat de raonar. I el que volem, i així han parlat els vots, és polítiques menys prepotents i més diàleg, més anàlisi i més criteri.

   Haurem d'esperar un temps per a poder valorar el nou govern que s'ha format, però almenys celebro que s'hagi produït un canvi a l'Ajuntament i que el teixit associatiu de joves que portem temps lluitant a Cerdanyola tinguem també algú que ens representi, perquè en la meva opinió, el PAS representa la veu de les classes populars, i ERC representa la veu nacionalista, encara que no comparteixo del tot la línia que està agafant aquest partit. També espero que el nou govern faci una aposta clara per la llengua i la cultura catalana, que nombrosos experts estan alertant del seu retrocés social, i que escoltin més a les mobilitzacions del carrer, perquè el carrer és l'expressió més clara del que el poble defensa i rebutja, i quan s'ignora la veu del carrer, el poble també ignora a l'hora de votar. La prova, el canvi de govern.

                                                                               F.C.
- SUMARI.
- ALTRES TEXTOS.

   Molta gent diu mentides. Algunes són relativament innocents, d'altres tenen molta gravetat. De fet, les mentides són importants quan tenen conseqüències importants. Per això són tan terribles les mentides de George Bush o de Tony Blair. Primer van mentir sobre l'Afganistan, i van organitzar la guerra i una postguerra miserable, amb el camp de concentració de Guantánamo i amb altres atacs a la llibertat. Després, van mentir sobre l'Iraq, i van organitzar l'altra guerra i una altra postguerra miserable, que confio que els acabi derrotant.
Les mentides, però, no es diuen perquè sí. A l'Afganistan, convenia fer-hi un gasoducte que travessés el país. Es va fer de seguida. I el país continua abandonat la seva pròpia misèria. A l'Iraq, el petroli no es pot treure tan de pressa. Per això sembla que els ocupants hi faran estada llarga.

   I ara hi van soldats espanyols. El senyor Aznar, però, és un cas a part. Com que té poc poder, no pot dir mentides gaire grosses. Només pot dir disbarats. Això sí, en diu molts i de ben notables. Ara ha fet una passejada triomfal pels EUA i, des de Califòrnia, ha posat la unitat americana com a model per a Espanya. No sé si està prou informat de la situació: per exemple, hi ha Estats americans que tenen la pena de mort, i d'altres que no la tenen; en alguns casos, perquè un pres passi d'un Estat a un altre, s'ha de fer un procés formal d'extradició. Ho acceptaria això el senyor Aznar per a les seves autonomies?

   Però, com se li acut que Espanya es podria emmirallar en els EUA? Els EUA s'han creat des de zero, després d'exterminar els indis, evidentment. Els catalans, en canvi, existíem molt abans que hi hagués Espanya. Per tant, o ens exterminen aviat, o ens hauran de respectar. No és increïble que es demani que nosaltres fem com els hispanos, que arriben als EUA i s'integren? Justament, nosaltres no som els que arribem, no som els hispanos.
Per sort, els disbarats d'Aznar no fan tan mal com les mentides de Bush. Per desgràcia, però, els seus disbarats arrosseguen la mala fe, el dogmatisme i la prepotència característics dels règims autoritaris.