Si hi ha algun conflicte avui que recordi a l'aniquilació dels pobles indis d'Amèrica perpetrada pels europeus aquest és el que succeeix a Palestina. Cada dia uns quants palestins moren assassinats a mans de l'exèrcit o els colons israelians, essent tant continues les morts que ja s'han convertit en un fet habitual.

   Si observem l'estratègia israelita d'ocupació per part dels colons i assentaments, amb el conseqüent desplaçament de població palestina cap als territoris ocupats (Gaza, Cisjordània.. o el Líban, Jordània) podem arribar a parlar de “neteja” ètnica. O, a part dels morts -que també hi són-, no hauria d'entendre's així la forçosa desaparició d'un poble que ha ocupat aquell territori durant segles, per ser ocupat per un altre provinent de l'exterior?

   Clar que diran els israelites, o els sionistes, que els israelites ja eren d'allà. De la mateixa manera que ho eren els fenicis, els egipcis, els cananeus, els hitites, els assiris... Us imagineu els descendents dels fenicis, dels egipcis, dels cananeus, dels hitites, dels assiris... afirmant que s'ha de construir un estat allà passant per sobre de milers de palestins assassinats perquè fa dos mil cinc cents anys ells ja hi eren allà? Un Estat fenici, un Estat cananeu, un Estat hitita, un Estat egipci fins al Líban... Ridícul. 

   Tant ridícula com la justificació dels israelites que allà hi vivien ells fa dos mil anys i per això hi han de tornar. Com si ara vinguessin els grecs d'Empúries a Catalunya dient que han de muntar un estat grec aquí perquè dos mil anys enrera hi eren presents en aquestes contrades. I si no hi estem d'acord doncs tots reprimits i assassinats. Només la mala consciència europea per la persecució nazi dels jueus justifica la creació d'aquest estat (no el podien haver fet als EUA ja que tenen tant bones relacions? Clar que des d'allà els seria més complicat de controlar l'Orient Mitjà...).

   Segons dades actuals “entre el 28 de setembre del 2000 i el 31 de desembre del 2002, 2.124 palestins/es van morir a les mans de l'exèrcit israelià. El nombre de ferits va ascendir a 42.230. 18.061 palestins van ser detinguts per l'exèrcit israelià, 8.500 romanen a les presons d'Israel. 712.619 arbres van ser arrencats i destruïts bé pels tancs de l'exèrcit israelià o bé pels colons, mentre que 37.295 cases van ser danyades i incendiades i d'aquestes 2,735 van ser destruïdes completament” (1).

   Aquesta és la situació dels palestins a Palestina actualment. Si no fos perquè estem en ple segle XXI podríem pensar-nos que aquestes dades són les pròpies dels indígenes americans sota la bota anglosaxona, francesa o espanyola.

   Pels que encara tinguin algun dubte sobre la criminalitat de l'Estat d'Israel, deixant de banda que ha incomplert una seixantena de resolucions de l'ONU, sempre amb el suport incondicional dels EUA i el seu veto, direm que és un dels pocs, sinó l'únic en la darrera fase, que mantenia relacions econòmiques i comercials (com material repressiu de presons) amb el règim racista de Sud-àfrica. I és que l'actual Apartheid s'està donant a Palestina. Els palestins, a casa seva, són ciutadans de tercera (amb controls per entrar a treballar a les ciutats).

   El nou mur de la vergonya que s'està construint per separar les poblacions palestina de la israeliana, partint pobles, terres, per la meitat i deixant palestins aïllats és l'última barbaritat que se'ls ha ocorregut fer als dirigents hebreus (tant l'ultradreta actual que governa com els d'esquerres...). Una de tantes barbaritats com aniquilar població a cop de míssil des dels helicòpters de l'exèrcit.

   No cal recordar, com amb els indígenes d'Amèrica, que els israelians dominen tots els recursos naturals de la zona, l'aigua, l'electricitat... pel que els palestins queden a disposició sempre del que decideixin les autoritats israelianes. Els palestins, com els indígenes americans, viuen en reserves, on la llei l'imposa l'exèrcit, que divideix cada ciutat en zones segons el grau de perillositat, que entra casa per casa colpejant, destrossant... tot el que troba al seu pas.

   Els palestins, com els kurds... són un poble perseguit, maltractat i assassinat per una potència invasora, infinitament superior (Israel sí que posseeix armes de destrucció massiva...). Els catalans ja sabem prou que significa que una nació estrangera t'envaeixi, només hem de repassar la nostra història des de la batalla d'Almansa (1707) quan les tropes castellanes ens van derrotar i envair (ens han matat, ens han imposat una llengua, un exèrcit, policia, lleis, uns valors educatius...) . Fa tres cents anys que ens tenen lligats, amb una “autonomia” regalada. Qui sap, potser els palestins, oblidant el que estan patint ara, dintre de tres cents anys tindran una autonomia com la nostra, i alguns encara estaran contents.

(1) Dades provinents de La muixeranga nº5.

   A Espanya, alguns es pensen que apel·lar a l'estat de dret és fer una gran cosa.  No m'ho sembla pas. Franco també apel·lava al seu estat de dret. I és que sovint “estat de dret” només vol dir “estar amb  dret”. De dret, és clar, en tenen tots els estats, perquè si no, no ho serien. La qüestió interessant, doncs, no és viure simplement en un estat que té dret -en un estat amb dret-, sinó viure en un estat democràtic. I es veu que un estat és democràtic no pel fet de tenir dret i lleis -tots en tenen-, sinó pel tipus de lleis i de dret que té.

   L'estat espanyol té un gravíssim dèficit democràtic des del moment -ja fa vint anys- que els seu parlament va acceptar per àmplia majoria la legislació antiterrorista, que permet que un detingut estigui durant uns quants dies sense protecció legal de cap mena. S'equivoquen els que es pensen que una llei feta per la majoria ja és, automàticament, una llei democràtica. Si fos així, no existirien ni els tribunals constitucionals, ni els tribunals dels drets humans. Una llei no és democràtica perquè és feta per la majoria, sinó perquè respecta escrupolosament els drets i llibertats democràtics de tots els ciutadans. En aquest sentit, la legislació antiterrorista -i alguna altra llei actualment vigent a l'estat espanyol- és evidentment antidemocràtica, encara que hagi passat per tots els tràmits parlamentaris.

   Un estat democràtic no pot acceptar de cap manera que persones o grups puguin quedar desprotegits per la llei i puguin ser posats discrecionalment en estat d'excepció. Si s'accepta això -i a Espanya s'accepta-, ja tot s'hi val: el detingut, sense empara legal, queda exposat a ser sotmès a pressions de tota mena i, per què no, a maltractaments i tortures. N'hi ha casos, n'hi ha víctimes, n'hi ha testimonis i n'hi ha denúncies. El que resulta ja absolutament fora de tota comprensió és que, quan algú denúncia que, en aquest període d'abandó legal, va ser torturat, el responsable de la policia no ho faci investigar, sinó que sospitosament, es llenci ell també contra el detingut i l'acusi de calúmnies. Això és el que ha fet el ministre Acebes fa poc. A Espanya, hi ha ciutadans als quals la llei no els empara sinó que els esclafa.

   D'això, alguns en diuen “estat de dret”. Que en diguin com vulguin. Per mi és ben clar que no hi ha dret que l'estat tingui tot el dret i els ciutadans cap. No havíem quedat que havíem de construir una democràcia? Per què insistim a mantenir un sistema oligàrquic i repressor?