Oriol Malló Periodista. El 18 de març treu 'Tarradellas. Un segle de catalanisme' (Planeta)
 "Els vaig dir que m'havien torturat i es van posar a riure"

      Enric Vila

      E.V. Quan comença la broma?
      O.M. Just arribar a Madrid. Cap a les 8 del matí, em porten a la direcció general de
      Trànsit i em veu una forense. Em pregunta si pateixo del cor, si prenc medicaments, si
      tinc problemes d'estómac o alguna malaltia. Li dic que no i al cap de cinc minuts entren
      els guàrdies civils que m'havien dut des de Barcelona i em posen una bossa al cap.
      E.V. I què fan?
      O.M. Em fiquen dins un cotxe. Em diuen que em faran el paseíllo. I em posen el cap
      entre els dos seients del davant i em comencen a pegar i a insultar.
      E.V. Amb què li peguen?
      O.M. Al cotxe, amb els punys. Després vaig saber que anàvem a la direcció general de
      la Guàrdia Civil: al carrer Guzmán el Bueno.
      E.V. Quina ironia.
      O.M. Sí. Em fan baixar moltes escales i a l'últim tram em fan rodolar avall.
      E.V. I tu què dius?
      O.M. "No he hecho nada, ¡quiero declarar ante el juez!" M'havia entregat als Mossos,
      amb la condició que la Guàrdia Civil no m'interrogaria, que em portaria a declarar
      directament davant el jutge.
      E.V. I un cop baixades les escales?
      O.M. M'asseuen i em diuen que declari que he comès un atracament i que sóc membre
      de Terra Lliure. Dic que només parlaré davant del jutge. I es foten a riure: "O cantas o
      te molemos a palos".
      E.V. I què?
      O.M. Es posen a fer-me la bossa. M'estrenyen les nanses al voltant del coll fins que
      quasi no puc respirar. Mentrestant em van pegant a l'estómac, a l'esquena, als
      braços, i així tot el matí. Com que m'ofegava, els vaig caure a terra dues vegades
      gairebé inconscient.
      E.V. I què feien, quan queies?
      O.M. M'obrien la bossa, m'aixecaven a cops i em feien fer flexions.
      E.V. Collons!
      O.M. Hi ha una cosa que em va afectar molt.
      E.V. Digui.
      O.M. En un moment donat comencen a passar-me un punxó i una esponja mullada per
      la mà i em diuen que a la tarda em faran electroxocs. "Se lo haremos en el pene",
      anaven dient! També em van amenaçar amb la banyera i van donar l'aigua perquè
      sentís el soroll.
      E.V. Per què no cantava i avall?
      O.M. Perquè em podien caure 15 anys de presó. Pensa que quan al jutge Garzón li
      vaig dir que m'havien tret la confessió sota tortura va mirar cap al sostre.
      E.V. Com va acabar el matí?
      O.M. Quan els vaig caure la tercera vegada em van portar a una cel·la molt fosca.
      Estava terroritzat i vaig pensar d'acabar com fos.
      E.V. Es va intentar suïcidar?
      O.M. Sí. Vaig trobar una grapa als pantalons.
      E.V. Amb una simple grapa?
      O.M. Sí. Primer vaig intentar tallar-me les venes. Em vaig traspassar la pell unes vuit
      vegades, fins que una de les puntes es va trencar. Llavors vaig intentar rebentar-me
      l'ull esquerre.
      E.V. Aaah. Mare meva!
      O.M. No pots. L'ull es retrau i el cos no et deixa. Estava desesperat i quan vaig sentir
      que venien a buscar-me em vaig menjar la grapa i em vaig colpejar molt fort contra la
      paret amb el cap.
      E.V. I què van fer?
      O.M. Em van dur a l'hospital. Em van fer una radiografia i com que no va sortir res
      (pots comptar, una grapa!) un em va dir: "Ahora sí que te vas a enterar".
      E.V. I sant tornem-hi?
      O.M. Sí, em van tornar a la direcció general de la Guàrdia Civil. Que penso: quan al
      matí em van treure de Tràfic amb la bossa al cap, sentia els repics dels teclats, o sigui,
      que els oficinistes bé em devien veure!
      E.V. Què li van fer aquest cop?
      O.M. Em van portar en un lloc que devia tenir diverses cel·les perquè sentia crits i
      plors, i em van fer posar de bocaterrosa en un matalàs. Hi va haver un moment de
      semitranquil·litat i em vaig queixar a una guàrdia civil. "Nosotros torturamos però
      vosotros matáis", em va dir la tia. 
      E.V. I després, què va passar?
      O.M. Entren uns quants guàrdies civils fotent crits i em posen una bena verda als ulls
      i, de nou, la bossa al cap. Em porten a empentes fins a una altra habitació mentre un
      em diu: "Ahora vamos a hablar en serio".
      E.V. Ai!
      O.M. Em posen les manilles sota la cama dreta i em fan fer flexions en posició
      semifecal mentre em van clavant ara un cop de guia telefònica al cap, una nata a la
      galta, un cop de puny al fetge, una altre a les costelles i tot això cridant. Cridaven ells
      i em feien cridar a mi. Així encara crispaven més l'ambient.
      E.V. I vostè tossut.
      O.M. No. Ja no podia més. Els vaig dir: "Parlaré. Però d'això se'n diu tortura". I un
      d'ells va saltar: "Pues claro, qué te creías, idiota".
      E.V. I els altres?
      O.M. Van riure.

   Davant l’operació policial contra l’únic diari basc escrit íntegrament en èuscar “Euskaldunon Egunkaria”, executada per la Guardia Civil , la PLATAFORMA PER L’EGUNKARIA, constituïda el dia 26 de Febrer a Catalunya:

1. Denunciem l’atac directe al dret de la llibertat d’expressió i l’agressió frontal al dret a la informació.
2. Denunciem l’atac contra la llengua , la cultura i la societat basca que suposa el tancament de l’Egunkaria i la detenció de reconegudes personalitats de la cultura basca.
 3. Manifestem la nostra solidaritat amb el treballadors i treballadores i lectors i lectores d’ “Euskaldunon Egunkaria”.
4. Exigim la reobertura immediata i el respecte escrupulós del dret a la presumpció d’innocència de tots els detinguts.
5. Manifestem la nostra indignació davant de les tortures denunciades pels detinguts i exigim l’aclariment dels fets.
6. Informem que en els propers dies iniciarem una campanya de solidaritat i denúncia en defensa dels drets fonamentals a la llibertat d’expressió i informació.

 Plataforma x Egunkaria.

PRIMERES ADHESIONS AL MANIFEST:
 ADAI, Aixec Comunista per la Independència, Alternoticies (Castelló), Assemblea d’Entitats Ecologistes de Catalunya, Assemblea de Belles Arts (València), Assemblea Facultat Ciències de la Comunicació (UAB), Assemblea de Joves de Sabadell, Associació Catalana de Brigadistes a Nicaragua, Associació Catalana d’Esperanto, Associació Colomenca de Literatura, Associació d’Estudiants Progressistes, Ateneu La Torna, AAVV Sant Andreu del Palomar, Biaix, Cap a Peus (St.Andreu), Batzac, Blanes Solidari, Catalunya (CGT), Cedsala (València), Centre Social Xaloc (València), CGT-València, Col·lectiu Corcó (València), Col·lectiu Desvalls, Col·lectiu de Joves El Cantir (Osona), Col·lectiu de Solidaritat Internacionalista (València), Col·lectiu de Solidaritat amb la Rebel·lió Zapatista, Comitè Català de Solidaritat Internacionalista, Comunicacció, Comunicació Integral SCCL, Contra-infos, Coordinadora d’Associacions per la Llengua (CAL), Coordinadora contra la Marginació de Cornellà, Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans (CEPC), Coordinadora d’Osona contra la Tortura, Coordinadora dels Pobles de Castelló, Coordinadora Popular de Festes (CPF), COP  (Secció sindical Delphi Sant Cugat), CUP-Torà, Diari de la Pau (Associació Fora de Quadre), Distri Comú  (València), Distribuïdora Soroll, Dones del Sac, Editorial Numa, Editorial Virus, Els Verds-Esquerra Ecologista, El Sud.org, El Triangle, Endavant, En Punt (València), Entrepobles, Escamot Baix Gaià, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Estat Català, Europa de les Nacions (CIEMEN), Federació de Treballadors de Catalunya, Grup d’Estudis Pedagógics, Grup de Periodistes Ramon Barnils, Grup Esplai Xibarri, Joventurs d’Esquerra Republicana de Catalunya, L’Accent, L’Avanç, La Burxa, L’Espenta (Lleida), L’Espurnall, L’Estel de Mallorca, La Haine, La Planenca (revista), La Terra (Unió de Pagesos), Lluita Internacionalista, Illacrua, Intersindical CSC, Kale Gorria PP.CC, Kaosenlared.net, Maulets, Migra.media, Ordint la trama, Osona.com, Plataforma Catalana per les Llibertats Democràtiques i contra la Llei de Partits, POSI, Puntbarra.com, RAI, Regidoria de Drets Civils (Ajuntament de Barcelona), Sodepau, Succedani,Terra (València), Unió de Joves (UDC), Vilaweb, Vocero Disidente...

-SUMARI.

         Alguns detinguts amb el tancament del diari basc Egunkaria han denunciat tortures. Jo me'ls
      crec. I no pas perquè sí. Dia sí dia també m'arriben testimonis de maltractaments policials. De
      fet, les denúncies de tortures han estat constants en els darrers anys, sobretot per part
      d'aquells a qui se'ls ha aplicat l'anomenada legislació antiterrorista: és una legislació que deixa
      els presos sense protecció legal i que afavoreix, per tant, el terrorisme d'Estat.
      No sé si la notícia és gaire coneguda: el Tribunal Europeu de Drets Humans, d'Estrasburg, ha
      acceptat a tràmit la demanda de catorze independentistes contra l'Estat, a qui acusen
      d'haver-los torturat quan van ser detinguts en l'operació Garzón d'abans dels Jocs Olímpics de
      Barcelona. Si la demanda ja s'ha admès a tràmit és que l'Estat espanyol està sota sospita de
      practicar la tortura. Veurem com acaba.
         El senyor Acebes, ministre espanyol de l'Interior, s'enfada molt contra els que denuncien
      tortures. Em sembla que un demòcrata com cal no s'ha d'enfadar contra la denúncia sinó
      davant la possibilitat que sigui certa. Ho ha d'investigar i ha d'actuar en conseqüència. Acebes,
      però, està ocupat en altres coses: per exemple, en la detenció com a terroristes de ciutadans
      musulmans de Banyoles i Salt, a qui se'ls va incautar pols de rentar roba. Aznar i Bush es van
      fer ressò de l'èxit de l'operació. Un cop descoberta la veritat, ningú no ha demanat perdó als
      ofesos, sinó que se'ls ha retingut a la presó.
         N'hi ha pocs dubtes: vivim en un estat de mancances democràtiques gravíssimes. El tancament
      d'Egunkaria després del d'Egin, el tracte i l'empresonament indignes d'honestos immigrants, el
      menyspreu amb què es tracta les víctimes del vessament del Prestige o els actors que es
      pronuncien contra la guerra, els cops que es donen -i televisen- al noi que en un acte del
      senyor Aznar cridava "No a la guerra", no són precisament cartes de presentació gaire
      democràtiques. L'Estat, però, no rectifica. Més aviat es fa l'ofès.
         De repressió, n'hi ha hagut sempre, però la d'ara és molt desvergonyida: ara la víctima és
      culpable i qualsevol ciutadà és sospitós. La tortura física i psíquica només és el final de molts
      maltractaments socials i polítics. Per això, els que ens oposem a la tortura no ho hem de fer
      només per solidaritat amb algunes víctimes, sinó per denunciar que tots ens sentim ofesos i
      maltractats.