Tot just una setmana abans dels fets del Penedès, la Guàrdia Civil de St.Andreu de la Barca, interrompia un cercavila festiu de Corbera de Llobregat per tot just passades unes hores, iniciar una cacera de joves de la vila, detenint-los a casa seva o a la porta de la feina. Aquests joves sofriren també tota mena de tortures i amenaces en mans de la "benemèrita". Fets que han comportat l'extensió de la por i la psicòsi en diverses entitats veïnals, intentant de fer efectiva la finalitat de la repressió política, la aniquilació de tota expressió popular dissident amb l'ordre establert. 

   A finals d'abril d'enguany, els tocà el rebre a diversos joves de Gràcia, que detinguts i torturats per la Brigada d'Informació de la Policia Nacional, es van veure relacionats en una fantasmagòrica trama mediàtico-policial de desmantellament d'una suposada estructura d'escamots que atemptaven arreu de la ciutat. Després de les diverses intoxicacions, i d'un registre il·legal, el cas ha quedat relegat quasi al no res, encara que els agents policials, frustrats pel fracàs de l'operació, en veure que aquests joves segueixen ferms en la seva activitat política i veïnal, no perden ocasió per a amenaçar-los i assetjar-los.

   Tres quarts del mateix succeeix a Capellades, on un pla urbanístic de l'Ajuntament va despertat la indignació del poble, que no vol permetre que l'alcalde destrueixi una de les poques basses naturals que hi ha als Països Catalans amb les característiques de la de Capellades. Encapçalant la reacció popular, diversos col·lectius de Capellades s'han vist perseguits, amenaçats i fins i tot detinguts (en absurds sumaris on fins i tot la Guàrdia Civil els volia acusar d'apologia a l'independentisme). Els càrrecs que encara resten pendents són diversos i comportarien fortes sancions econòmiques i fins i tot hi ha peticions de presó. 

   Podem seguir fent referència a una infinitat de casos repressius, com l'assetjament constant i agressions protagonitzades per la policia local de Castelló de la Plana, la pallissa dels Mossos d'Esquadra a un independentista a les Borges Blanques, de l'assetjament constant de la policia local de Cardedéu a un jove d'aquesta població que ha estat fins i tot detingut il·legalment pels Mossos d'Esquadra entremig d'insults i amenaces, de la manifestació racista del 2 de març que acabà amb la impunitat de la violència d'ultradreta, que atemorí tot el barri de Russafa, i la detenció de 23 joves antifeixistes, de les detencions il·legals sense sentit de tres joves de Navarcles que tornaven de la manifestació de la vaga general a Barcelona i que també foren colpejats per la Policia Nacional, cas calcat al viscut el darrer 11 de setembre amb 5 joves més, o el 23 d'abril del 97, amb 8 joves fortament torturats pel cos de "seguretat" estatal, així com també de la detenció d'un jove de Sants que tot just avui ha presentat denúncia contra la policia per lesions i falsificació de documents, sense oblidar-nos la repressió sistemàtica policial i mediàtica dels moviments de defensa de l'Horta de València, o dels 5 nois de Torà detinguts a l'Estació de Sants i acusats de gairebé la totalitat dels disturbis ocorreguts el 12 d'octubre en el barri barceloní, o el cas d'en Toti Juanola, que serà jutjat el 9 d'octubre on s'enfronta a 5 anys i 9 mesos de presó, posant la cirereta a un absurd muntatge dels Mossos d'Esquadra... per no comentar moltíssims més casos rebossats d'agressions policials i d'irregularitats processals d'investigació acabarem esmentant les més de 110 persones detingudes enmig del caos de la gran manifestació de rebuig a la cimera dels caps d'estat i de govern de la UE celebrada el març a Barcelona. 

   No podem callar ni un moment més. 

   L'Esquerra Independentista ha dit prou. I creiem que ningú pot fer el sord o el mut davant de fets tan preocupants. Hem d'iniciar la resposta per tal d'aturar tanta impunitat i tanta repressió política. 

   Per això, demanem a totes les persones i entitats que es neguen a permetre fets similars a trucar a l'Ajuntament de Vilafranca, demanant pel regidor de governació, el senyor Jordi Cuyàs, per demanar-li explicacions en torn de l'actuació de la Policia local i de la Guàrdia Civil, a preguntar-li el perquè es reprimeix i persegueix aquelles persones i col·lectius que, emparant-se al dret a la llibertat d'expressió i manifestació, volen mostrar el seu rebuig, pacíficament, a la visita d'un ministre espanyol a un ciutat catalana, a exigir-li una rectificació de la posició de l'ajuntament en el sentit del comunicat adjunt i, en cas de no rebre resposta satisfactòria, exigir, per dignitat democràtica i per la simple qüestió del respecte als drets humans, la seva dimissió. 

   Per tot plegat, cal que us adreceu al telèfon de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, 93 892 03 58. 

   No cal dir que esperem la col·laboració de tots i totes per frenar la persecució política i policial de l'Esquerra
Independentista. 

   Moltes gràcies. 

Josep-Maria Terricabras.

   En les pàgines d'aquest diari ja s'ha parlat moltes vegades dels papers de Salamanca. I encara se n'haurà de parlar més. És un cas particularment cridaner que posa en evidència la mena de relació que Catalunya manté amb Espanya.
   Les tropes i els funcionaris franquistes van requisar a Catalunya milers i milers de documents privats i públics. Se'ls van endur a Salamanca en saques, camions i trens. Abans d'apilonar-los allà, els van fer servir per confeccionar llistes: així van poder perseguir i prohibir entitats, i empresonar i executar molta gent. Els papers que hi ha a Salamanca tenen aquest origen, cap altre. I només se'n podria fer un arxiu si primer es comptés amb el permís i el consentiment expressos dels que en són propietaris i que van haver de patir per culpa d'aquell robatori.
   De fet, la legalitat i el tarannà democràtics exigeixen el retorn immediat d'aquell botí de guerra. Perquè els papers de Salamanca són botí de guerra, tal com va dir fa pocs anys Gonzalo Torrente Ballester o tal com acaben de repetir fa pocs dies a la COPE Federico Jiménez Losantos i Amando de Miguel. No amaguen, doncs, que allò els pertany "por derecho de conquista". I això vol dir que, si encara mantenen aquest dret, és perquè encara mantenen la conquesta.
   És cert que Catalunya i les seves institucions democràtiques van perdre la guerra. El que és increïble és que un govern pretesament democràtic fonamenti les seves decisions en la victòria feixista, en l'espoli i la persecució d'una dictadura. Algú ha dit que això fereix la nostra sensibilitt. Em sembla que ens hem tornat massa fins. La sensibilitat hi té ben poc a veure aquí. El problema no és que nosaltres siguem poc o molt sensibles, sinó que som, ras i curt, víctimes.
   L'octubre vinent se celebrarà a Salamanca una exposició titulada Propaganda en guerra, en què s'exhibiran aquells documents com a trofeus de la seva victòria. El desvergonyiment sembla molt gran, però no ho és: tradicionalment, els vencedors fan el que volen amb els vençuts, sobretot si els vencedors són cruels, venjatius i rancorosos. Els que ens van vèncer van disposar de nosaltres; els seus hereus, encara en disposen i en disposaran. Nosaltres som simplement els vençuts. I tota la faramalla constitucional i estatutària són ganes de fer comèdia. A l'Espanya vencedora d'avui només hi tenim lloc si encara acceptem l'estatut de vençuts.