Càtedra UNESCO sobre Pau i Drets Humans 

   Según la Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanos de la Universidad Autónoma de Barcelona, los presupuestos generales del Estado para el año 2002 han presentado de nuevo una inversión millonaria para la investigación y desarrollo de material militar por un importe que asciende a 248.063 millones de pta (1.490'8 millones de euros). 

   Como en años anteriores, esta astronómica cifra es el resultado de sumar el presupuesto de investigación centralizado desde el Ministerio de Defensa, que asciende a 52.252 millones de pta (314  millones de euros), con los créditos que facilita el Ministerio de Ciencia y Tecnología, que para el año 2002 alcanza los 195.811 millones de pta (1.176 millones de euros). 

PRESUPUESTO DE INVESTIGACIÓN ARMAMENTISTA PARA 2002.
 

  Ministerio de Defensa
- Programa 542.C de Investigación y estudios de las FFAA   52.252 314'8 
- Ministerio de Ciencia y Tecnología Subprograma 542.E.3 de Apoyo a la innovación tecnológica en diversos sectores   195.811 1.176'8 
- Préstamo al Sector Público   97.183 584'1 
- Prestamos fuera del Sector Público   98.628 592'7 
                                                         TOTAL 248.063   1.490'8 
                                                         Millones de pesetas Millones de euros 

   Los programas de I+D del Ministerio de Defensa son gestionados por el Órgano Central de la Defensa y por
dos Organismos Autónomos: el Canal de ExperienciasHidrodinámicas de El Pardo y el Instituto Nacional de Técnica Aerospacial "Esteban Terrades" (INTA), y en su mayor parte se trata de inversiones. Los principales programas que desarrolla directamente el Ministerio de Defensa se refieren a tecnologías de información y comunicación (7.987 millones de pesetas), el avión de combate EF-2000 (7.150 millones) y satélites de observación (3.800 millones). 

   De estos programas de I+D, el más antiguo y que ha observido más presupuesto es el del avión de combate
EF-2000, que en el período 1989-2003 se le han asignado 219.801 millones de pta. para la I+D gestionada desde el Ministerio de Defensa. A esa cantidad hay que añadirle el financiamento que han hecho otros ministerios. Efectivamente, desde hace unos años, el ahora Ministerio de Ciencia y Tecnología, y antes el de Industria, conceden una
importante cantidad de préstamos a largo plazo para las empresas que desarrollan algunos productos militares, y en especial dicho avión, así como para la modernización de los aviones de patrulla P-3 Orion, el desarrollo de las fragatas F-100 y el desarrollo de los carros de combbate Leopardo. Dado que una parte de estos créditos son para la investigación y desarrollo, y otra parte para la fabricación, se ha creado una comprensible polémica y confusión sobre la idoneidad
de situar estos créditos en programas de I+D. En todo caso, en los presupuestos del año 2000, el Ministerio de Industria y después el de Ciencia y Tecnología ya asignó un presupuesto de 159.415 millones para estos fines, 188.0003 millones en el 2001 y 195.8811 millones ahora. 

CRÉDITOS CONCEDIDADOS POR EL MINISTERIO DE CIENCIA Y TECNOLOGÍA, 2002.

PROGRAMA CONTRATISTAS 
Avión de combate EF-2000 EADS-CASA, ITPS 
Modernización aviones patrulla P-3 Orion ITP 
Desarrollo fragatas F-100 EADS-CASA 
Desarrollo carros combate Leopardo Bazán 

   Para el titular de la Cátedra UNESCO, Vicenç Fisas, "este faraónico gasto en armamentos es un insulto a la comunidad científica que trabaja en proyectos utilidad social, y cuyos programas están muchas veces sujetos a restricciones presupuestarias debido a la prioridad que se concede a los programas militares". El gasto que el gobierno atribuye a I+D militar es superior al presupuesto anual de toda la ONU, al gasto del Estado en infraestructura ferroviaria, duplica el importe del total de becas y ayudas concedidas a estudiantes, y supera con creces el presupuesto del Ministerio de Asuntos Exteriores. La cifra para I+D es también 12 veces superior a lo dedicado para investigación sanitaria, nueve veces mayor que las contribuciones de España a todos los organismos internacionales, sean de cualquier tipo, y 62 veces superior a las contribuciones de España a Operaciones Mantenimiento de la Paz. 

PROGRAMAS DE INVESTIGACIÓN PARA EL AÑO 2002 (en millones de euros).

Armamentos (542.C y 542.E.3) 1.490'8 
Investigación y desarrollo tecnológico (civil) 827'4 
Investigación y Desarrollo Sociedad Información 411'9 
Científica 385'7 
Fomento y coordinación investigación 340'3 
Sanitaria 120'6 
Dirección y Servicios Generales de Ciencia y
Tecnología 68'3 
Expermientación agraria 50'7 
Oceonagrafía y pesca 35'8 
Geológica-minera y medioambiental 25'2 
Astronomía y Astrofísica 10'0 
Estudios sociológicos y constitucionales 10'0 
Estudios estadísticos y económicos 5'3 
Investigación y evaluación educativa 4'5 
Obras públicas y transporte 3'7 

   Ante la explicable prioridad que se concede a la investigación en armamentos, la Cátedra UNESCO sobre Paz y Derechos Humanos reitera la necesidad de que los grupos políticos y la comunidad científica y educativa exija al gobierno, no sólo una mayor claridad y transparencia en este tipo de datos, sino una urgente desmilitarización de la actividad científica, así como el refuerzo de todas las actividades dedicadas a la investigación sobre prevención de conflictos, derechos humanos, cultura de paz, desarme y desarrollo, que en España apenas cuentan con fondos públicos. 

Para más información pueden llamar a la Cátedra UNESCO sobre Paz: 93.581.24.14 

   Corria l’any 2002 quan els extraterrestres, ubicats a la Terra, decidiren anar-se’n definitivament, veient que el caràcter dels humans era realment nociu per la seva salut mental. Els provocava estrès, desànim, tristesa i apalancament al sofà.
   Havien arribat l’any 1492, aterrant a la població aragonesa de “Cascante del Río”, rebatejada com a “Cascando en el Río” pels seus habitants més ateus i agnòstics. Per aleshores els extraterrestres van poder observar, amagats com sempre sota la disfressa d’innocents pardals (la mida dels extraterrestres era la d’un iogurt natural sense sucre), que a la Península Ibèrica es casaven na Isabel la Católica amb Ferran de Catalunya-Aragó (l’inútil rei català que obria les portes a la invasió castellana dos segles més tard...).
   Els extraterrestres, encuriosits, estudiant atentament i cagant-se per tot arreu amb impunitat (com fan els pardalets macos i brutots), pogueren observar amb els seus propis ulls, com aquests civilitzats catòlics feren fora i penjaren a totes aquelles persones que no tenien la mateixa religió que ells. Els mateixos cristians acabaren més tard amb tota persona indígena que vivia tranquil·lament al “Nou Món”, menjant plàtans i observant plàcidament com creixien les patates. No en deixaren més que uns quants per esclavitzar-los i fer-los servir de mà d’obra barata durant els segles següents; mantenint-los vius per assajar totes les tècniques de tortura física i psíquica possible. Tot s’ha de dir que als catalans els prohibiren intervenir, no fos cas que com que els agrada tant la pela n’haguessin tret encara més profit que ells.
   Després es passaren els següents 500 anys fent-se la guerra amb la resta del planeta per veure qui tenia l’espassa més llarga i més porció de terra per aniquilar tot el que allà es mogués, ja fos arbre, bitxo, persona o protozou. 
   I tota la resta de la humanitat igual, no ens creguéssim que només eren els cristians peninsulars; també anava igual la resta de la cristiandat, musulmans, jueus, budistes, hindús, tutsis, hutus, skin-heads, grenyuts, calbs, morenos, rossos, paramilitars, guerrillers, banquers, pobres, civilitzats, incivilitzats, homes, dones, joves, borratxos, serens, amb cotxe, sense cotxe, heterosexuals, homosexuals, escombriaires o comprovadors del sexe dels pollastres... És igual.  Tots barallats, discutits, fent-se la punyeta, enriquint-se il·legalment, dient que jo no he estat o que no era conscient dels meus actes.
   Total, que aquests extraterrestres veient que aquí continuava manant la mateixa Isabel la Catòlica només que amb bigoti (anomenada ara Pepe María Aznar...), comprovant i certificant que continuava la destrucció de boscos, la contaminació de rius i de l’aire, l’explotació laboral, veient que mentre 200 s’avorrien de tants diners que tenien,  2.000.000.000 es morien de gana perquè no tenien ni un duro... i constatant que la situació era irreversible i que en aquest planeta no sobreviuria ni un sol microbi, van decidir fugir abans que el vaixell s’enfonsés amb ells a dins.
   Van estar a punt d’endur-se un parell d’humans per reproduir-los en captivitat i muntar un zoològic al seu planeta, anomenat “Almax Vía Oral 60 Comprimidos”, però van decidir desistir després de comprovar que les dues persones escollides eren infidels l’una amb l’altra, tot i assegurar-se mútuament que el seu amor era únic i inquebrantable: ell penjava pornografia infantil a Internet i li anava el rotllo de la bossa d’escombraries al cap mentre l’hostiaven (i no era un pres acusat de “terrorisme”); ella s’ho muntava amb tot allò que es movia (fos home o tota la resta d’animals) o vegetal (cogombres, plàtans, pastanagues o cactus).
   Total que van decidir deixar a la humanitat penjada, així com està la Terra al Sistema Assolat, posicionant-se a prop del nostre planeta a una distància prudencial, no fos cas que els afectés l’ona expansiva d’una possible guerra nuclear, preparats per eliminar a qualsevol nau terrícola que volgués colonitzar l’espai o, simplement, anar a donar un tomb fora del planeta Caca (Terra pels humans).
   I aquesta ha estat la història de la presència extraterrestres a la Terra, no és que hi vinguessin, és que fugiren...

Crònica dels fets: 

   A les 18:00 del dissabte 2 de març, l'Assemblea Antifeixista s'encamina cap al lloc de concentració racista del grup nazi-feixista d'España 2000, amb un centenar de persones i diferents pancartes de gomaespuma per tal d'aturar els cops de la policia, la qual estava veritablement desorientada i hagué de correr fins superar i tallar el pas, fet que motivà que la gent de l'assemblea canviaren la direcció de la marxa, intentant utilitzar recorreguts alternatius, però sempre amb la intenció d'arribar al mateix centre del barri, per on havien de passar els fatxes. En un moment que aconseguiren aturar i tancar el pas a una cantonada del carrer, s'hagué de tornar a canviar el rumb de la manifestació, reculant, fins que s'aturà a la cruïlla entre els carrers de Sueca i Puerto Rico, lloc on els tornaren a tancar el pas, així s'estigué uns deu minuts, moment en que anà afegint-se més gent (en eixos moments, unes 200 persones). A la cruïlla es va organitzar un embús de trànsit, sobretot per la presència de tres furgones d'antiavalots que impedien el normal funcionament dels cotxes. En aparèixer un camió de bombers la gent va aprofitar per sobrepassar a la policia i arribar a a cruïlla entre els carrers Literat Azorin i Sueca, un dels llocs centrals per on havia de passar la marxa d'España 2000. A aquest punt, s'organitzà la resistència amb les pancartes i la gent continuava arribant (ací ja arribaven al miler de persones, ja que arrivava la gent de l'associació de veïns i veïnes i d'alguns col.lectius d'inmigrants). Veïns del barri increparen els feixistes, llençant-los ous i pintura vermella des dels balcons. 

   En aquesta situació, s'estigué durant uns vint minuts, mentre la marxa nazi ja havia començat, per la qual cosa, els antiavalots prengueren posicions i s'aproparen cap a les pancartes de resistència, on s'els intentà aturar, produint-se una fortissima càrrega policial que provocà desenes de ferits. Amb la concentració trencada, i ara sense cap protecció, la gent va anar reculant, mentre organitzaven barricades amb contenidors i un parell de cotxes creuats per defensar-se, eixint a les afores del barri, a una zona molt perillosa ja que era molt ampla i per tant la policia va desplegar-se, després de la dispersió quedaven unes 500 persones. La gent va haver de retirar-se, però no podia tornar a entrar al barri de Russafa, ja que la mani nazi havia acabat i hi havia escamots d'ultres armats agredint a la pròpia gent del barri. Els feixistes, poc més d'un centenar, duien banderes espanyoles i simbologia feixista, i cridavenconsignes racistes i d'apologia del nazisme com "fora moros", "arriba españa" i "hitler hitler". Comptaven, a més de la protecció policial, amb la presència de desenes de guardaespatlles de seguretat privada. 

Les detencions: 

     Pel que fa als antifeixistes una vegada expulsats del barri, intentaren agrupar-se i fer una eixida organitzada per tornar al centre de València. Un grup intentaren entrar en una parròquia quan un parell de furgones antiavalots que els envoltaren i tragueren de l'esglèsia (on alguns s'havien refugiat). Detingueren a 23 persones, de les quals 10 són militants d'Endavant i 5 altres independentistes de la ciutat. La detenció fou a les 20h aproximadament. D'açí passaren a prefectura superior de Policia, on els comprovaren les dades i els tancaren als calabossos. Feren dos grups de 10 persones i una cel.la on estaven
les dones. Cap a les quatre de la matinada, tragueren a 7 persones i els portaren als jutjats on els prengueren declaració, deixant-los en llibertat amb càrrecs, menys a un xic que el tornaren i a hores d'ara la seva situació encara no està clara per problemes de nacionalització. 
   A la resta els portaren als jutjats a partir de les 9 del matí, i els deixarenn a les 17 de la vesprada. La situació és de llibertat amb carrecs i l'acusació és de alteració de l'ordre públic i destrosses. 
   És molt important ressenyar el tracte denigratori que hagueren de suportar els familiars al llarg de tota la nit, ja que arribaren a la jefatura superior de policia per demanar notícies, i l'única resposta que reberen fou l'intent de desallotjar-los de la zona amb violència, així com multiples enganys, dient-los que havien eixit els 23 en una furgona. El suport exterior (familiars i amics) va organitzar-se en dos grups, per tal de controlar les eixides i entrades de la comisaria i del jutjat. Animant els detinguts en tot moment, al moment dels transllats per alçar la moral, fet que els detinguts han agraït. A
l'eixida, del jutjat, la rebuda que tingueren fou fenomenal amb més de cent persones concentrades. 

   Veïns i veïnes de Russafa, denunciaren que la policia actuà contra els antifeixistes mentre els ultres es manifestaven i agredien impunement veïns del barri i més tard els clients d'un establiment del Carme sense que cap dels agressors fos detingut.