"Miles de millones" es otro excepcional libro de Carl Sagan, el último que nos dejó. Esta vez nos habla de diferentes temas: matemática, medio ambiente, aborto... 
   Pasamos aquí unos fragmentos del capítulo "El medio ambiente ¿Dónde radica la prudencia?", donde el autor se refiere al cambio climático y las catástrofes que se pueden producir si no tenemos conciencia de como estamos alterando la naturaleza mediante el uso irresponsable de la tecnología. Dionís TC.

   (...) Nuestra tecnología se ha hecho tan potente que -consciente e inconscientemente- estamos convirtiéndonos en un peligro para nosotros mismos. La ciencia y la tecnología han salvado millones de vidas, han mejorado el bienestar de muchas más y han transformado poco a poco el planeta en una unidad anastomósica, pero al mismo tiempo han cambiado tanto el mundo que la gente ya no se siente cómoda en él. Hemos creado toda una gama de nuevos demonios: difíciles de ver, difíciles de comprender, problemas no resolubles de manera inmediata (y, desde luego, no sin enfrentamiento con quienes ejercen el poder).
   Aquí, más que en cualquier otro ámbito, resulta esencial una comprensión de la ciencia por parte de público. Muchos científicos afirman que existe un peligro real si se siguen haciendo las cosas como hasta ahora, que nuestra civilización industrial constituye una trampa explosiva. Sin embargo, resulta muy costoso tomar en serio advertencias tan horrendas. Las industrias afectadas perderían beneficios. Aumentaría nuestra propia ansiedad. Hay muchas y buenas razones para desoír esas voces. Tal vez los numerosos científicos que nos previenen de la inminencia de catástrofes sean unos agoreros. Quizás amedrentar a los demás les proporcione un perverso placer. Tal vez no sea más que una manera de conseguir subvenciones oficiales. Al fin y al cabo, otros científicos dicen que no hay nada de qué preocuparse, que tales afirmaciones no están demostradas, que el medio ambiente se curará solo. Como es lógico, ansiamos creerles. ¿Quién no? Si tienen razón, nos aliviarán de una inmensa carga. Así que no nos precipitemos. Seamos cautelosos. Procedamos lentamente. Asegurémonos primero. Por otro lado, es posible que quienes nos tranquilizan acerca del medio ambiente sean como Pollyannas* o tengan miedo de enfrentarse con los que asumen el poder o quieran gozar del apoyo de los beneficiarios del expolio de medio ambiente. Así que démonos prisa; arreglemos las cosas antes de que sea tarde.
   ¿A quién hay que escuchar?

* Pollyanna, la protagonista de la novela (1913) del mismo título de Elenaor Porter, se caracteriza por su optimismo ciego e ilimitado. (N. del T.)

(...) De vez en cuando se oye hablar del “océano” de aire que envuelve la Tierra; sin embargo, el grosor de la mayor parte de la atmósfera -contando la implicada en el efecto invernadero- sólo supone un 0,1 % del diámetro terrestre. Aun tomando en consideración la alta estratosfera, la atmósfera no llega a constituir el 1 % de diámetro de nuestro planeta. “Océano” suena a enorme, imperturbable. Sin embargo, en relación a nuestro planeta entero, el espesor de la capa de aire equivale al del revestimiento de goma laca de un globo terráqueo escolar. El espesor de la capa de ozono estratosférica en relación al diámetro de la Tierra guarda una proporción de uno a 4.000 millones. Al nivel de la superficie resultaría prácticamente invisible. Muchos astronautas han declarado que, después de haber visto el aura delicada, fina y azul en el horizonte de la hemisfera terrestre a la luz del día -aura que representa el grosor de toda la atmósfera- de forma inmediata y espontánea han tomado conciencia de su fragilidad y su vulnerabilidad y se han sentido inquietos. Tienen razones para estarlo.
   En la actualidad nos enfrentamos a una circunstancia absolutamente nueva, sin precedente en toda la historia humana.

(...) Dado que nuestra vida depende de cantidades minúsculas de gases como el ozono, los motores de la industria pueden producir un gran quebranto ambiental a escala incluso planetaria. Las limitaciones impuestas al empleo irresponsable de la tecnología son débiles y a menudo tibias, y casi siempre están subordinadas a intereses nacionales o empresariales a corto plazo. Ahora somos capaces, voluntaria o involuntariamente, de alterar el entorno global. Sigue siendo materia de debate entre los estudiosos hasta qué punto hemos llegado en el camino hacia las diversas catástrofes planetarias profetizadas. Ya nadie discute que son una posibilidad real.
   Quizá lo que ocurre es que los productos de la ciencia son, sencillamente, demasiado poderosos y peligrosos para nosotros. Tal vez no hayamos madurado lo bastante para manejarlos. ¿Sería juicioso regalar una pistola a un bebé, o a un niño, o a un adolescente? También podrían tener razón quienes han sugerido que ningún civil debería poseer armas automáticas, porque en un momento u otro a todos nos puede cegar la pasión; ante una tragedia pensamos muchas veces que de no haber habido una arma al alcance de la mano nunca se habría producido. (...) La analogía es imperfecta, per algo semejante pasa con las repercusiones ambientales globales de la moderna tecnología industrial.

   (...) La ciencia y la tecnología han transformado espectacularmente nuestra vida a través del progreso de la medicina, la farmacopea, la agricultura, los anticonceptivos, los transportes y las comunicaciones, per también han traído nuevas armas devastadoras, efectos secundarios imprevistos de la industria y la tecnología, y retos amenazadores a concepciones de mundo de larga raigambre.

   (...) La Tierra constituye una anomalía. Por lo que hasta ahora sabemos, es el único planeta habitado en todo el sistema solar. La especie humana es una entre millones en un mundo rebosante de vida. Sin embargo, la mayor parte de las especies que han existido en el pasado ya no existen. Los dinosaurios se extinguieron tras un florecimiento de 150 millones de años. Hasta el último; no ha quedado ni uno. Ninguna especie tiene garantizada su permanencia en este planeta. Nosotros, que estamos aquí desde no hace más de un millón de años, somos la primera especie que ha concebido los medios para su autodestrucción. Somos una especie rara y preciada porque estamos capacitados para reflexionar y tenemos el privilegio de influir en nuestro futuro y, quizá, de controlarlo. Creo que tenemos el deber de luchar por la vida en la Tierra y no sólo en nuestro beneficio, sino en el de todos aquellos, humanos o no, que llegaron antes que nosotros y ante quienes estamos obligados, así como en el de quienes, si somos lo bastante sensatos, llegarán después. No hay causa más apremiante, ni afán más justo, que proteger el futuro de nuestra especie. Casi todos los problemas que padecemos son obra de los seres humanos. No existe convención social, sistema político, hipótesis económica o dogma religioso que revista mayor importancia.

  A mitjans de setembre de 1998 va aparèixer als mitjans de comunicació la intenció del Real Club de Golf del Prat d’instal.lar-se als terrenys de Torrebonica i Can Bonvilà. Aquests terrenys, els de la finca de Torrebonica, que va rebre  l’obra social de “La Caixa” el 1922 com a donació del Patronat de Catalunya per la Lluita contra la Tuberculosi. Aquesta donació es va fer sota una clàusula en la que “La Caixa” es  comprometia a mantenir l’ús
hospitalari o educatiu de la finca de Torrebonica, fent-se càrrec dels bèns i serveis de l’esmentat patronat. Una de les principals vies de finançament d’aquest organisme varen ser les aportacions, mitjançant comptes benèfics d’estalvi, de moltes persones sensibilitzades pel greu problema que implicava la tuberculosi. Ara “La Caixa” traeix l’esperit de molta gent solidària i posa per davant els interessos econòmics i mercantils, i és que el traspàs de part dels terrenys agrícoles de Torrebonica el 18 de febrer de 2000 al club de golf el Prat suposa a l’entitat
financera uns ingressos de 450 milions de pessetes. 

QUÈ SUPOSA LA CONSTRUCCIÓ DEL CAMP DE GOLF?

   La construcció d’aquest camp de golf comportaria la tala de més de 50.000 arbres per obtenir les més de 270 hectàrees que cal per la seva construcció. Es privatitzaria un corredor verd que uneix Sant Llorenç amb Collserola, aquest corredor permet el pas d’espècies d’un lloc a l’altre i és de vital importància perque aquestes espècies no s’extingeixin i puguin emigrar, si es dóna el cas, en busca d’indrets més favorables en quan a temperatura, menjar... 

   La construcció d’aquesta instal.lació i les seves tanques metàl·liques de tres metres no permetrien el pas de la fauna i implicaria, en molts casos, l’aïllament i desaparició d’aquestes espècies. 

   Segons el projecte presentat pel RCGP, els requeriments d’aigua de l’entitat són de 940 milions de litres a l’any, que és el consum d’una ciutat de 40.000 habitants. A més, per mantenir la gespa en perfectes condicions, caldria fer ús de grans quantitats d’herbicides i plaguicides que contaminarien els aqüífers i pous de Torrebonica, que actualment proporcionen mig milió de litres d’aigua diaris per al consum humà de Sabadell. Segons els propis informes de l’ACA ( Agència Catalana de l’Aigua) aquests pous es veurien irreversiblement contaminats. 

   El projecte inicial requeria també fer ús de l’aigua de la planta depuradora de les Fonts, però aquesta aigua conté un elevat índex de salinitat, que no permet el seu ús pel reg. Així, un nou projecte preveu la construcció d’una dessalinitzadora. Aquesta planta permetria dessalinitzar, bombar, desinfectar i filtrar l’aigua per fer-la apte pel reg. Això suposa la construcció d’una xarxa de 20 quilòmetres de canonades de transport fins a les instal.lacions del RCGP. 

   Respecte al cost de la planta, no consta enlloc el compromís dels promotors (RCGP) de fer front a la construcció de totes les obres necessàries. L’obra projectada costa un total de 1.016 milions d pessetes. Per altra banda, és ben clara la participació de l’administració en aquest projecte: “El projecte s’enmarca dintre de les prioritats fixades per l’Agència Catalana de l’Aigua com a part dels programes pilot de reaprofitament d’aigües residuals per a usos lúdics(...) el repartiment d’assignacions d’inversió i despeses d’explotacions es regularà mitjançant el corresponent conveni d’actuació entre l’administració actuant i els usuaris/concessionaris”. 

   Els terrenys on s’ubicaria la planta dessalinitzadora seien els de la Depuradora de les Fonts-Terrassa. No és comprensible que des de l’administració es cedeixin terrenys públics per poder desenvolupar unes infrestructures que tenen com a objectiu regar les instal.lacions d’un club privat i elitista. 

ACCIONS I PROTESTES.

   Les accions contra el golf han estat constants. 

   El col.lectiu ecologista Acció Verda van penjar una emorme pancarta de la Torre de l’Aigua en una operació llampec, amb el lema “No al Golf. Amb la Natura no s’especula”. Van arribar a la Torre de l’Aigua equipats amb una escala llarga per superar la porta tancada de l’edifici, un cop a dins, van pujar fins a la part alta i es va desplegar la pancarta. Aquesta pancarta es va treure després de fer les fotos i se’n hi va col.locar una permanent amb el lema “Generalitat. Ni una gota pel camp de golf”. 

   Aquest col.lectiu també es va presentar a la seu central de “la Caixa” per demanar que aquesta entitat no especuli amb l’obra social venent els terrenys de Torrebonica per a la construcció d’un camp de golf i una urbanització. 

   El dijous 30/11/00 unes 80 persones van entrar al ple de l’ajuntament de Terrassa, realitzant una protesta imaginativa. 

   L’acció va consistir en la simulació d’un camp de golf a la sala de plens, posant banderetes i deixant caure al terra una pluja de pilotes de golf, mentre diferents golfistes simulaven una partida. La pancarta anunciava:”Real Club de Golf”.Automàticament el ple es va suspendre i els i les regidores van quedar perplexos, sense resposta. Després la protesta va seguir a la Rambla del Raval on s’hi va afegir més gent. 

   El 16/12/00 més de 2.000 espelmes es van encendre davant el Palau de la Generalitat i contra el camp de golf de Torrebonica i Can Bonvilà. L’acte el va convocar l'ADENC (Associació per la Defensa de l’Espai Natural Català) convidant als ciutadans/es a encendre una espelma contra el camp de golf.
   S’hi va estar des de les 18h fins a les 21:30h i durant l’acte hi havia una paradeta informativa amb uns plafons sobre el projecte del golf i un altre sobre l’espai natural de Torrebonica. 

   Fa poques setmanes l’ADENC va organitzar una acampada de dos dies als terrenys on s’ubicarà el futur cap de golf, les jornades van ser un complet èxit. Es van dur a terme tallers de desobediència civil, hi havia menjars populars, una xerrada sobre Itoiz i un concert animadíssim a la nit. 

   Fa cosa d’una setmana vam poder assistir a una acció simpàtica que pel que sembla va molestar bastant al nostre ajuntafems: els ciutadans de la nostra vila es van llevar al matí amb els seus carrers plens d’avisos amb el logo de la Companyia d’Aigües de Terrassa i l’Ajuntafems tot avisant que es moderés el consum domèstic de l’aigua, doncs degut a la propera inauguració del Golf a Torrebonica aquest faria ús de molta aigua i calia una bona pressió, a més a més, s’avisava de futurs talls d’aigua i restriccions. 

   Si voleu més informació sobre el projecte del golf a Torrebonica, sobre accions fetes o per preparar, ...teniu a la vostra disposició un complet dossier a Can Pingàs (C/ Col.legi, 87 de Terrassa) o podeu contactar amb l’ADENC o Acció Verda. 

   Diuen que els nens sempre diuen la veritat, oi? (... Vaja, al menys fins que se’ls ensenya que mentint podran treure-hi més profit...).

- Per què si som tots iguals tu mai ets president del govern, papa?
- Per què si la mama treballa igual que un home cobra menys, papa?
- Per què si la informació és lliure, els mitjans són d’uns pocs, papa?
- Per què si els polítics representen a tots, cobren com si fossin rics, papa?
- Per què sempre els mitjans expliquen el que diu la policia, papa?
- Per què, si la violència és dolenta, tenen exèrcits, papa?
- Per què, si no s’ha de matar, van a matar gent d’altres països, papa?
- Per què si Sud-amèrica és tant rica és tant pobre, papa?
- Per què maten animals per fer abrics de pell, papa?
- Per què fan tants camps de golf si no s’ha de malgastar l’aigua, papa?
- Per què contaminem tant, papa?
- Per què dura tants anys el president Pujol, papa?
- Per què quan manen els polítics són tots iguals, papa?
- Per què diuen coses i després no les fan, papa?
- Per què per aparcar al carrer ens cobren diners, papa?
- Per què si la SIDA és dolenta l’Església no deixa utilitzar preservatius, papa?
- Per què si no volem ser espanyols ens obliguen a ser-ho, papa?
- Per què guanyem tants pocs diners i altres tants, papa?
- Per què hem d’odiar als estrangers si són persones, papa?
- Per què no puc dir paraulotes si a la tele tothom en diu, papa?
- Per què no hi ha cinema en català, papa?
- Per què es pentina igual l’Aznar que el Hitler, papa?
- Per què volen endur-se l’aigua per fer camps de golf, papa?
- Per què no juguen a futbol, com tots, papa?
- Per què si tots som iguals hi ha un rei, papa?
- Per què no anem tots despullats, papa?
- Per què els jutges vesteixen tant estrany i ningú riu, papa?
- Per què peguen tant als que ocupen pisos, si són tant cars, papa?
- Per què no es guarden minuts de silenci pels que es moren de gana, papa?
- Per què surten els rics als dos dies de la presó, papa?
- Per què és tant cara l’educació pública, papa?
- Per què es gasten tants diners en armament, papa?
- Per què... papa?

   Dicen que los niños siempre dicen la verdad, ¿no? (... Vaya, al menos hasta que se les enseña que mintiendo podrán sacar más provecho...).

- ¿Por qué si somos todos iguales tú nunca eres presidente del gobierno, papa?
- ¿Por qué si la mama trabaja igual que un hombre cobra menos, papa?
- ¿Por qué si la información es libre, los medios son de unos pocos, papa?
- ¿Por qué si los políticos representan a todos, cobran como si fueran ricos, papa?
- ¿Por qué siempre los medios explican lo que dice la policía, papa?
- ¿Por qué, si la violencia es mala, tienen ejércitos, papa?
- ¿Por qué, si no hay que matar, van a matar gente de otros países, papa?
- ¿Por qué si Suramérica es tan rica es tan pobre, papa?
- ¿Por qué matan animales para hacer abrigos de piel, papa?
- ¿Por qué hacen tantos campos de golf si no hay que malbaratar el agua, papa?
- ¿Por qué contaminamos tanto, papa?
- ¿Por qué dura tantos años el presidente Pujol, papa?
- ¿Por qué cuando mandan los políticos son todos iguales, papa?
- ¿Por qué dicen cosas y después no las hacen, papa?
- ¿Por qué por aparcar en la calle nos cobran dinero, papa?
- ¿Por qué si el SIDA es malo la Iglesia no deja utilizar preservativos, papa?
- ¿Por qué si no queremos ser españoles nos obligan a serlo, papa?
- ¿Por qué ganamos tan poco dinero y otros tanto, papa?
- ¿Por qué hemos de odiar a los extranjeros si son personas, papa?
- ¿Por qué no puedo decir palabrotas si en la tele todo el mundo las dice, papa?
- ¿Por qué no hay cine en catalán, papa?
- ¿Por qué se peina igual el Aznar que Hitler, papa?
- ¿Por qué quieren llevarse el agua para hacer campos de golf, papa?
- ¿Por qué no juegan a fútbol como todos, papa?
- ¿Por qué si todos somos iguales hay un rey, papa?
- ¿Por qué no vamos todos desnudos, papa?
- ¿Por qué los jueces visten tan extraño y nadie se ríe, papa?
- ¿Por qué pegan tanto a los que ocupan pisos, si son tan caros, papa?
- ¿Por qué no se guardan minutos de silencio por los que se mueren de hambre, papa?
- ¿Por qué salen los ricos a los dos días de la prisión, papa?
- ¿Por qué es tan cara la educación pública, papa?
- ¿Por qué se gastan tanto dinero en armamento, papa?
- ¿Por qué... papa?

-ÍNDEX.
-ALTRES TEXTOS.