1. La filosofia com a recerca de coneixement. 

La filosofia, en la seva navegació mil·lenària, s'ha centrat en diferents activitats; activitats que en uns moments històrics eren considerades filosòfiques, en altres moments han deixat de ser-ho. L'obra en la qual Newton sistematitzava la seva teoria física portava per títol Principis matemàtics de filosofia natural, per a ell, la paraula filosofia englobava el que avui nosaltres entenem per ciència. Aquesta visió de Newton participava del que ha estat des dels orígens grecs l'activitat filosòfica, una recerca plural de coneixement de la qual ha sorgit tant la filosofia com la ciència d'avui.

Però, també des dels seus orígens, la filosofia ha estat anhel i afany de coneixement, no una possessió de coneixement: ha estat un intent d'aconseguir respostes raonades a determinades qüestions que preocupaven als seus protagonistes. I quan una resposta s'ha imposat, dogmatitzant-se, s'ha traït allò que originàriament la caracteritzava.

La recerca del coneixement ha generat, històricament, discursos globalitzadors i discursos fragmentats. Sovint la raó humana s'ha vist capaç d'explicar la totalitat de l'existent construint sistemes globals i integradors, tot oferint visions del món i visions de l'home. Avui, reconeixent més que mai la complexitat de la vida i del món a interpretar, la recerca filosòfica ha limitat més els seus objectius i ha afinat més les seves propostes. En cada moment, el vertader filòsof ha estat aquell que ha incidit en els problemes més vius i intensos pels seus contemporanis. Les respostes donades a aquests problemes sovint no són les nostres respostes, però molts dels problemes plantejats ens són ben propers i ens capaciten per a trobar les nostres pròpies respostes. 

2. La filosofia com a preocupació ètica.

Els filòsofs de tots els temps han atès la dimensió ètica de l'home proposant ideals i models de vida; fins i tot, l'obra global de determinats pensadors no s'acaba d'entendre bé si no es reconeix la preocupació ètica i política de fons. I en moments de crisi i transformació social, l'activitat filosòfica ha accentuat o s'ha reduït a propostes ètiques. Sempre, més enllà de la recerca de coneixement o de l'afany de saber, s'ha cercat com viure bé i com conviure en aquest univers que ens acull. Des de Kant, al segle XVIII, l'aspiració a una ètica racional, amb uns mínims universalment acceptats, segueix essent un dels objectius de l'activitat filosòfica. Però en un món amb diferents civilitzacions i amb pluralitat de racionalitats dins de cada civilització, què és el que pot fonamentar una "ètica mínima"?

Les repercussions globals de determinades tecnologies o de determinats comportaments gens ecològics han dut a suggerir i a argumentar la conveniència de fonamentar en el pacte o en el consens una ètica mínima, un valors o disposicions universals. Diferents filòsofs actuals s'han centrat en la necessitat del dialeg i del consens com a procediment per a obtenir pautes ètiques. 

3. La filosofia com a activitat crítica.

Des del seu pas fundacional, el pas del mite al logos, la filosofia s'ha anat constituint com a activitat crítica. Els grans mestres de la sospita i de la denúncia -Marx, Nietzsche i Freud- han reforçat aquesta dimensió i, al segle XX, la crítica ha caracteritzat a diferents filosofies perquè, com afirma Popper, «no hi ha millor sinònim per a racional que el de crític». Una racionalitat que ha operat en diferents àmbits: ha criticat les pretensions de la ciència mostrant els límits i debilitat de les conjectures científiques; ha criticat l'aparell tecnològic mostrant els desequilibris i desarrelament que genera en relació amb la natura i els altres homes; ha criticat el poder i els seus excessius afanys controladors; ha criticat els propis errors i mancances.

L'autocrítica de la raó ha estimulat dues respostes en direccions contràries. Per una banda, entesa com a crítica de la modernitat i els seus valors, ha obert camí al que s'ha anomenat pensament postmodern, una acceptació de la debilitat del pensament a l'hora de fonamentar valors. Però, per altra banda, l'autocrítica de la raó ha estimulat respostes que, més enllà de la crítica, no estan mancades d'una perspectiva utòpica, a saber, d'objectius arrelats i emparentats amb l'afany emancipador de Kant: salvar la llibertat personal, la igualtat entre les persones, la solidaritat, en una paraula, que la persona sigui un fi en ella mateixa i no un mitjà. 

4. La filosofia com a defensa personal.

En el segle XX, la filosofia no només ha fet camí afinant la seva crítica aplicada a pluralitat d'àmbits, també ha estat una activitat permanent d'anàlisi conceptual. Recordem que, d'acord amb Wittgenstein, la filosofia no és cap doctrina sinó una activitat, una activitat de clarificació, de comprensió i dilucidació dels usos del llenguatge. En molts moments ha estat preferent la recerca de coneixement; avui, fent-se més efectiva l'afirmació de Kant segons la qual no s'aprèn filosofia sinó a filosofar, ens és vital aprendre a filosofar, i filosofar vol dir argumentar amb rigor, clarificar conceptes i captar relacions, tenir sentit crític, ser capaç de trobar alternatives, saber dialogar defensant raons.

Així com en un context físicament agressiu és bo estar dotat de tècniques de defensa personal, en un context ideològicament agressiu és convenient estar ben equipat amb recursos o tècniques intel·lectuals de defensa. Les tècniques del filosofar, les tècniques de l'aclariment conceptual poden ser considerades «tècniques de defensa personal, que haurien de ser conegudes per tots els ciutadans, perquè tots ells estan sotmesos a pressions i a temptacions ideològiques. En primer lloc, s'ha d'aprendre a desemmascarar les temptacions; en segon lloc, s'ha d'aprendre a resistir-les intel·lectualment, és a dir, a examinar-ne les conseqüències i a elaborar alternatives.» (Terricabras Com entenc la tasca del filòsof).

En un món en el qual molts s'erigeixen en experts tutors dels altres, en el qual l'opinió pública té una funció adoctrinadora i la publicitat pretén comprar voluntats amb un seductor i enganyós llenguatge, la filosofia ens és molt poca cosa si no esdevé un eficient equip intel·lectual de defensa personal

Es consolida l’estratègia criminal de repressió policial contra els moviments contraris a la globalització neoliberal

   El catalans i catalanes a Gènova denunciem: 

    -L’assassinat aquesta tarda d’un manifestant durant les accions de bloqueig de la cimera del g-8 a Gènova, conseqüencia d’una actuació policial premeditada, tal i com demostra el fet que la policia ha disparat directament al cap i que des del començament les càrregues han consistit en embestides amb furgons contra els manifestants, provocant així ferits molt greus. 

   -Les indiscriminades càrregues policials per dispersar les accions pacífiques de diverses columnes de manifestants.  A causa de l’actuació policial hi ha hagut més de 100 persones ferides, algunes d’elles actualment en estat molt greu. 

   -Que la policia ha impedit als treballadors dels mitjans de comunicació que cobrien les manifestacions la retransmissió del fet tot bloquejant l’accés al lloc dels fets i fins i tot agredint els periodistes. 

   -Les actuacions policials d’avui confirmen l’estratègia iniciada a Goteborg de creixent repressió ales veus dissidents que d’arreu de tot el planeta clamen contra els efectes més perversos de la globalització. 

   Gènova, 20 de juliol de 2001

-ÍNDEX.
-ALTRES TEXTOS.

            GARA | BARCELONA

            La actuación policial llevada a cabo ayer por la mañana en Barcelona con el propósito de
            desalojar de los números 22 y 33 de la calle Sant Josep de la Muntanya del barrio de
            Gràcia, ésta última conocida como la Kasa de la Muntanya, se saldó con 38 detenidos y
            varios heridos entre los ocupantes de la casa, uno de los cuales perdió un ojo a causa
            de un pelotazo de la Policía.

            Según la Asamblea de Okupas de Barcelona, «con la excusa de una orden judicial de
            desalojo» de la casa situada en el número 22, «se ha aprovechado la operación para
            desalojar ilegalmente la Kasa de la Muntanya, un edificio que «no tiene ninguna orden de
            desalojo pendiente». Los okupas señalaron que «la sentencia de un Juzgado de Primera
            Instancia está recurrida en la Audiencia Provincial de Barcelona, y ésta aún no se ha
            manifestado».
 

            Los okupas aseguraron que la Kasa de la Muntanya, convertida en centro cívico desde
            hacía 11 años, «ha sido asaltada por decenas de antidisturbios, que han entrado por
            cinco puntos diferentes, derribando muros y con escaleras». Esta circunstancia
            demuestra, en su opinión, que se trataba de «una acción perfectamente planificada».

            Mientras fuentes oficiales aseguraban que fueron 14 las personas detenidas,
            asociaciones de okupas de Barcelona consultadas por GARA cifraban en 38 los detenidos,
            de los cuales varios sufrieron heridas. Una de esas personas heridas perdió un ojo debido
            al impacto producido por un pelotazo lanzado por la Policía, según estas fuentes. Y es
            que, tras los desalojos, «la Policía ha iniciado una cadena de cargas muy duras que ha
            obligado a levantar barricadas para detener su avance y al corte simultáneo de varias
            calles en señal de protesta».

            La Asamblea atribuyó las acciones de ayer a «la represalia de la delegada del Gobierno»,
            Julia García Valdecasas, y a «una muestra de su nerviosismo después de que su política
            criminalizadora quedó en evidencia» durante la manifestación antiglobalización de 24 de
            junio.

            Condena de los vecinos

            La Federación de Asociaciones de Vecinos de Barcelona (FAVB) también condenó «la
            actuación desproporcionada» de la Policía. La FAVB emitió un comunicado en el que «tras
            condenar enérgicamente la actuación policial» afirmaba que «la Casa de la Muntanya es
            de propiedad pública, ha estado ocupada durante más de diez años por jóvenes con una
            trayectoria de integración en el barrio corroborada por muchos vecinos, así como por
            numerosas entidades vecinales y asociaciones de todo tipo».

            La FAVB añadió que «la actuación injustificada y violenta de la Policía, sin orden judicial
            previa, no ha tenido en cuenta que en el interior del edificio había niños pequeños» y
            pidió «la inmediata libertad de los detenidos». Varias personas se concentraban a última
            hora de ayer delante de las comisarías en las que estaban detenidas 38 personas.

            La FAVB exigió, además, que «la Delegación de Gobierno asuma las responsabilidades
            pertinentes». 

COMUNICAT DE PREMSA.

   A molts ciutadans ens costa entendre perquè uns veïns nostres odïen tant Cerdanyola i el poc paisatge que li queda. Potser és un efecte secundari de tants anys de majoria absoluta. Qui sap?

   L'entrada del segle XXI es caracteritza pels grans avanços tecnològics que s'estan produïnt, però també destaca per l'extensió indiscriminada d'una malaltia que s'està propagant força amb els seus derivats, i s'està 
notant molt al nostre país: l'especulació. Vinga a requalificar terrenys, a omplir-se les butxaques a base de pilotassos, corrupció, diner negre, comissions... Fer diner a costa del que sigui. De fet, el capitalisme 
és això: tot està en venda. Maximitzem els beneficis i treiem-nos del mig tot el que molesti.

   Què és Collserola? Per alguns és un pulmó per a la comarca, però per a uns altres és una simple mercaderia amb una etiqueta i un preu: si tu l'entafores per aquí, jo l'entaforo per allà. Si el preu del sòl a Cerdanyola cada any puja, el verd no és negoci. Fote-m'hi pisos i més pisos, amunt el Centre Direccional! Amunt el golf! Amunt el TAV! A què li diuen democràcia? Quina mena de democràcia és la que et priva de viure en un entorn sostenible? Per què, en lloc de fer un camp de golf, no es prenen iniciatives més compromeses per a protegir la serra de Collserola?

   És cert que el Consell Municipal de Medi Ambient només s'ha reunit un cop des de la seva creació (1998)? La proliferació de camps de golf al Vallès Occidental i a la resta dels Països Catalans s'està extenen d'una manera desproporcionada (Cerdanyola, St. Cugat, Torrebonica, Viladecans, Isòvol (La Cerdanya), ...) No és una primera necessitat i resulta nefast construïr un projecte que suposarà una despesa innecessària d'aigua i l'increment de 
pudors per part de la depuradora que es vol instal·lar per al reg.

   Nosaltres estem convençuts/des de què a Cerdanyola hi ha altres prioritats, com acostar la UAB a Cerdanyola, apostar per l'activitat econòmica a través del PTV, apostar per la preservació de Collserola, millorar l'oferta 
d'habitatges per a joves, la creació d'ocupació superant la precarietat i les ETT, invertir en l'ensenyament públic, etc... La ciutat no creixerà mutilant els pocs espais verds que ens queden, la solució està en millorar la gestió del sòl ja urbanitzat i les seves infrastructures. Així sí que creixerem.