| TERRORISME
D'ESTAT
El malson començava a les 3:00 de la matinada d’un espantós 16 d’Octubre de 1983. Un escamot, encomenat per en Galindo, segresta Lasa i Zabala (integrants actius d’ETA-m) a Baiona. Els van introduïr en un cotxe i van atravessar la frontera en direcció Donosti. Durant uns dies són retinguts al Palacio de la Cumbre, un edifici abandonat però, propietat del govern. Allà són retinguts uns dies sota la custòdia de Vaquero (Capità de la Guàrdia Civil), Dorado (Sargent d'Intxaurrondo) i Bayo (Caporal d'Intxaurrondo). El primer dia Galindo (General de la Guàrdia Civil i Cap del quartel d'Intxaurrondo) i Elgorriaga (Governador civil de Gipuzkoa) fan una visita. L’objectiu d’aquella operació era extreure la màxima informació i després fer-los desaparèixer. Per tant, comptant amb els precedents que té la Guàrdia Civil, és molt difícil creure que els dos etarres els van donar a bones la informació que volien i, com a propina, els civilons els van assassinar. Concluïts els interrogatoris, en Dorado i en Bayo, juntament amb altres personatges, els van conduïr, lligats, emmordassats, i amb els ulls envenats, fins al País Valencià, concretament a la Foya de Coves (Bussot, Alacant). Amb una pistola Browing, van disparar un tret al cap de José Antonio Lasa i dos al de José Ignacio Zabala. Ja morts, els van llençar a una fosa que havien preparat i, posteriorment, els van cobrir amb terra i més de 50 quilos de cal viva. El 20 de Gener de 1984, una veu anònima parlant en nom dels GAL, telefona a la cadena Ser per a anunciar que aquest mateix dia Lasa i Zabala han estat assassinats. Ara, quasi vint anys després, ens volen fer creure que els traumatismes craneoencefàlics detectats a la autòpsia foren causats per les bales, i no per tortures, les ungles es podrien haver desprès de forma natural en perdre’s les parts fines dels dits. Tampoc consideren que hi hagi banda armada, i per tant, el GAL no hi pinta res. Segons la sentència “no existe vinculación directa entre los condenados en esa causa y los aquí acusados”. Segons la mateixa Sala i el TC, existeix banda armada quan existeix una banda “que tenga como objeto cometer delitos”, que utilitzi armament i “que causen inseguridad en la población” de manera que s’impedeixi el normal exercici dels drets fonamentals. Doncs, la sentència diu que “no cabe llegar a entender (...) que la estabilidad de aquella estructura (...) tuviera razón de ser (...) en subvertir el orden constitucional o alterar la paz pública. En consecuencia no es posible apreciar (...) la existencia de banda armada o delito terrorista”. Per tant, la justícia espanyola condemna 71 anys de presó a Galindo, en una cel·la individual amb sala d'estar, amb llibertat de visites i d'escollir l'hora de sortir al pati de la presó. La condemna inclou 57 anys per delicte d'assassinat, 14 any per delicte de detenció il·legal i queda absolt per delictes de lesions (no hi ha proves de què existissin tortures!) i també absolt de l'acusació de pertinença a banda armada perquè, com acabem d'esmentar, no existeix banda armada. Les seves accions de segrestar dos ciutadans bascos refugiats a Iparralde, treure informació mitjançant la tortura (si no fou així, doncs com?) i assassinar-los després, segons la sentència, no subverteixen l'ordre constitucional ni alteren la pau pública. No diuen el mateix quan és ETA qui fa una acció. Galindo nasqué el 1941, va tenir el primer destí com a tinent de la Guàrdia Civil a Guinea Equatorial, llavors colònia espanyola. Posteriorment va ser enviat de nou a Espanya a la secció de Tràfic fins que l'any 1980 va arribar a Guipúscoa com a Capità. Tres lustres més tard, ascendit a general de brigada va deixar el mando de l'Institut Armat d'Intxaurrondo i fou traslladat a Madrid. Patriota espanyol declarat, ascendit pel PSOE, aconseguint la fita més "simbòlica" de la seva carrera el Març de 1992, any olímpic també per la Guàrdia Civil, en què va fer caure la cúpula d'ETA a Bidart en una operació dirigida per aquest element i desenvolupada en secret per homes sota les seves ordres a Iparralde, l'Euskal Herria administrada per l'Estat francès. Paral·lelament, a Catalunya també va protagonitzar, la Guàrdia Civil, un altre episodi de repressió contra militants de l'independentisme compromès i membres de Terra Lliure. Una època d'or de la seva carrera, i alhora, l'inici del seu final. A mitjans dels 90 la seva "figura" va començar a ser posada en dubte per les denúncies de tortura que es feien molt sovint a Intxaurrondo, i després se li va afegir l'anomenat "Informe Navajas". Aquest informe era el·laborat per la fiscalia de Donostia, relatiu a suposades implicacions de membres de la Guàrdia Civil de Gipuzkoa i del mateix Galindo en activitats de contraban i narcotràfic. Les investigacions, però, van ser arxivades sense que aquest fos citat ni a declarar com a estic. Negu Gorriak, un grup basc de música compromesa, va acabar fent la feina bruta: en el seu darrer CD "Gure jarrera", va treure una cançó "Ustelkeria" (Corrupció, en basc) en què vinculava Galindo en la guerra bruta contra ETA i el narcotràfic. Galindo va denunciar el grup i va aconseguir arrencar 15 milions al grup per falta "al honor" de la persona. La discogràfica Esan Ozenki va començar a organitzar concerts i NG va treure un altre CD amb el mateix nom de la cançó, per a poder recaptar aquests diners, però els bascos ja sabien des de fa molts anys què és la Guàrdia Civil i encara ara segueixen demanant la seva expulsió del territori basc. Ara, doncs, l'Audiència l'ha condemnat a 71 anys a una cel·la que més aviat sembla una habitació del Ritz, juntament amb l'exgovernador civil de Gipuzkoa Julen Elgorriaga (71 anys de presó), l'excapità Àngel Vaquero, l'exsargent Enrique Dorado (67 anys), i l'excaporal Felipe Bayo (idem). Tots absolts, això sí, dels delictes de tortura i de pertinença a banda armada. La justícia espanyola nega la seva pertinença a una banda armada impulsada pel Ministeri de l'Interior que s'ha cobrat la vida d'homes com Jean-Pierre Leiba (1984), el dirigent d'HB Santiago Brouard (1984), el francès Robert Clapanne (que el van confondre amb l'etarra Enrique Errati, el 1985), atemptats contra els bars Batzoki a Baiona i La Consolation a San Juan de Luz (1986), si avancem als nostres dies encara queda per a aclarir la mort de José Luís Geresta començada la darrera treva d'ETA, i molts altres casos que encara queden per a descobrir però que algun dia acabaran saltant. El més indignant, per si encara fos poc, és l'absolució de l'exdirector general de Seguretat Rafael Vera i Jorge Argote (ex -assessor d'Interior) per encobriment. Per tant, mentre centenars de presos bascos són empresonats i dispersats per la "democràcia espanyola" lluny de les seves famílies i en condicions precàries (aïllaments, maltractaments, vexacions, amenaces,...), aquests altres elements seran "tancats" en una cel·la i en unes condicions que poc s'assemblen a les que està patint en Benjamí Ramos o uns altres més de 600 presos/es segrestats per l'Estat espanyol. És clar que si en Galindo estava fent un servei a l'Estat combatent la resistència del poble basc, alguna cosa havia d'obtenir a canvi a part de medalletes. Més val creure en la dita "les coses bones sempre fan esperar", perquè algun dia aquesta justícia rebentarà i rebentaran tots/es. Com va dir un cop un dirigent d'HB., "lo que no consiguó el Imperio Romano con los vascos, no lo conseguirán ahora ni Franco, ni Felipe ni Mayor Oreja". Els gudaris bascos han resistit ja 41 anys de repressió, des de Franco fins l'actual tàndem Aznar-Mayor Oreja. Ara el PP segueix convençut que "aquest any sí", però de moment, l'escurçament de l'esperança de vida dels seus companys de partit indica el contrari.
Miquel Pi |
| LES
ESTRANYES VIVÈNCIES D'EN TOM BOSKIMAN
En el precís moment en
què
sortia del ventre de ma mare se'n va anar la llum a tota la
clínica.
Sembla ser que amb la foscor els vaig relliscar de les mans i no em van
trobar fins dos dies després, just quan al tornar la claror a la
sala de part em decidia a tornar a entrar dins de ma mare a veure si
trobava
quelcom que dur-me a la boca. Dionís TC (sota el pseudònim Vid) -ALTRES TEXTOS |
| LAS
EXTRAÑAS VIVENCIAS DE TOM BOSKIMAN
En el preciso momento en que
salía
del vientre de mi madre se fue la luz en toda la clínica.
Parece ser que con la oscuridad les resbalé de las manos y no me
encontraron hasta dos días después, justo cuando al
volver
la luz a la sala de parto me decidía a volver a entrar dentro de
mi madre a ver si encontraba algo que llevarme a la boca. (traducido del catalán) Succedani nº1 -ALTRES TEXTOS |
| ¡TIERRA
Y LIBERTAD!
El mismo grito, el mismo anhelo.
sentado cómodamente en un café de la ciudad. Los discursos esos son palabras y nada más, yo conozco camaleones que no se cansan de hablar.
Jesús Nuñez Molina, cantautor mexicano. |
| EL
EJÉRCITO ESPAÑOL EN BARCELONA.
Ya tocaba. El glorioso
Ejército Profesional
Español, saltándose a la torera el Año
Internacional
de la Paz, ha tenido la grandiosa y brillante idea de venir a Barcelona
a pasear sus bártulos y genitales. Per la Pau i la Llibertat. . Permitida la reproducción total o parcial de esta obra. Succedani |