Ja ha tornat a començar el curs. Pels més veterans s'acosta el malson final. Mica en mica ens apropem a l'abisme de l'atur, però què seria la vida sense aquestes petites emocions i dificultats del cada dia? Si tot fos massa tranquil acabaríem avorrits i badallant, la nostra creativitat ens abandonaria i buscaria algú altre més divertit i entretingut. Total que quan vingui l'atur hem de petar-nos de riure i donar les gràcies al Sr.Mercat Globalitzat. I si tenim la desgràcia de trobar treball, ja podem resar per tornar als nostres dies d'oci i diversió estudiantil.
   Mentrestant, aquest any ens hem entretingut agradablement a l'Autònoma. Al gener venia Mr.Aznar amb la seva guàrdia mora carregant sobre tot el que trobava per davant; la delegada del govern i el Sr.Oreja deien que no havien vist res i que en tot cas la culpa era d'un grup de terroristes rojos-judeo-masònics infiltrats al bar de Lletres. Al final els jutges van donar la raó als terroristes rojos-judeo-masònics per una vegada. Devem ser l'única universitat del món que té declarats a aquesta gent d'allí dalt persones non gratas.
   Després el curs passà com sempre entre classes, exàmens, vagues, més vagues, més exàmens i cerveses. I al setembre tornem a matricular-nos... El caos de l'autromatriculació. El rectorat i les altes instàncies tenien ganes de gastar una broma als estudiants, per fer la universitat una mica més dinàmica i entretinguda. Així van provocar el caos de l'autromatriculació: ordinadors i caixers automàtics bloquejats durant hores, assignatures que sortien a la Guia que no hi sortien als caixers i viceversa, camuflatge absolut dels crèdits lliures, cues interminables de reclamacions, pèrdua de la paciència, depressió generalitzada i apatia sexual... Així que amb l'automatriculació ens vam entretenir una setmana llarga. Un fet que antigament es resolia en un quart d'hora ara es soluciona en una setmana com a mínim. L'era tecnològica i digital avança...
   Total, que la tardor ha arribat i anem fent camí cap a l'oficina de treball temporal més pròxima, que la democràcia aquesta demana flexibilitat i el que demanem els ciutadans (que no CIUtadans) tant hi fot...
   Doncs apa, bon profit.
                                                                                                                  Dionís T.C.
-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS
 

   Reunits el dia 27 d'Octubre de 1998 en un bar clandestí d'una ciutat desconeguda, el Senyor ganivet i les senyoretes Forquilla i Cullera, cansats d'escoltar durant cada àpat absurditats morboses emeses pel telenotícies, acorden proposar a la ciutadania d'arreu del món els següents punts per assolir una millor convivència inter-personal:

1- Parlar menys i escoltar més, per això tenim només una boca i, en canvi, dues orelles.
2- Llegir una miqueta, qualsevol cosa NO relacionada amb l'estudi o feina propis de cadascú, 
     abans d'anar a fer nones.
3- Fer dibuixos, temàtica lliure, i col.locarlos sobre la pantalla del televisor, principalment a l'hora de 
    màxima audiència.
4- Fer un rotet després de cada menjar.
5- Reduir el sou dels polítics al salari mínim inter-professional perquè la mentalitat de ses senyories sigui
     més acord amb la dels ciutadans/es a representar.
6- A tanta abstenció tanta butaca buida, perquè ses senyories polítiques observin diàriament els
     veritables gustos dels ciutadans/es que representen.
7- Descompte per estudiants i aturats/des en els serveis sexuals dels homes i dones de la vida.
8- Que els bollicaos regalin preservatius en comptes de cromos idiotes.
9- Enviar la Mona-rquia espanyola a picar pedres a Mart i utilitzar els seus mil milionaris dipòsits
    econòmics per a millorar la salut de les persones necessitades.
10- Cremar-li els ous, cada pèl amb un llumí, a qui encengui els boscos o provoqui qualsevol tipus
      de desastre natural.
11- Despenalització dels atracaments a bancs, grans superfícies comercials o oficines d'hisenda;
      equilibrant així la balança entre consumits i consumidors.
12- Matxacament del rellotge.
13- Fer l'acte sexual (res d'in-vitros) dia sí... i dia també. Horari lliure. Però quan un surt de la 
      dutxa és,francament, un agradable moment.
14- Resar perquè, d'una vegada, vinguin els extraterrestres i s'enduguin tots els religiosos dogmàtics 
      del món i els tanquin en un zoològic sideral.
15- Per alguna cosa el senyor no ens ha fet amb zel.
16- Acceptació de l'acte sexual amb tota aquella persona que sobrepassi els 25 quilos.
17- Comptar fins a mil abans d'agredir a una altra persona -punt especialment recomanat a policies 
      i exèrcits del món-.
18- Riure, cantar i xiular... has vist quin dia més bonic?
19- Des-cotxe-ificar els centres dels pobles, viles i ciutats, osigui, peatonalitzar la vida urbana.
20- Supressió de les platges NO-nudistes, i de la sorra fina que es fica per tots els forats del cos.
21- Repartiment gratuït de Viagra al vestíbul de tota residència d'avis.
22- Substitució de la sotana, la toga, "traje de luces" i tota mena de vestimenta d'autoritat per taparrabos.
23- Ensenyar als nadons a dir "pit i cuixa" abans que "papa i mama" al aprendre les seves primeres
      paraules.
24- Escriure una mica cada dia. Veuràs que ets humà i imbècil com qualsevol altra persona. Va bé 
      per baixar els fums.
25- Multar a tot aquell que parli de cotxes, motos o futbol més de 5 minuts al dia.
26- Enviar els presidents dels clubs de futbol - i demés directius- tant intel.ligents ells, a les mines de
       Sibèria.
27- Menjar sa i natural: naps, pebrots, figues, patates, pomes, prunes, melons, taronges, ous, cigales...
28- Creure més en la virginitat de les prostitutes que en la imparcialitat dels periodistes -com diu el
      periodista Pepe Rei-.
29- Llegir "La saga/fuga de J.B." de Gonzalo Torrente Ballester. Abstenir-se catòlics i persones de 
      ben veure -és a dir, aquelles que practiquen el sado-maso per la nit-.
30- Viatjar molt i mesclar-se amb la gent del carrer.
31- Gratuïtat dels hotels de 4 i 5 estrelles.
32- Cantar nadales a l'estiu i havaneres al Nadal.
33- Denunciar l'imperialisme lingüístic promogut pels grups terroristes de baixa intensitat P.p. i P.s.o.E.
34- Escoltar les sàvies paraules de J.W.Goethe: "El vi alegra el cor de l'home i l'alegria és la mare de
      totes les virtuts".
35- Saber que cap astronauta o satèl.lit ha detectat mai, cap àngel, arcàngel o querubí al cel; d'això 
       en podem concloure que deuen habitar els inferns també...
36- No tirar de la cadena més tard de les dotze que es pertorben els plàcids somnis dels veïns. En tot
      cas utilitzar la gibrelleta.
37- No estar tot el dia perseguint mosses o mossos no sigui que acabeu com el Don Giovanni de 
      Mozart...
38- Netejar-se les orelles de tant en tant que queden lletjos aquells grumolls de cera que li arriben a 
      algú per les espatlles.
39- Transformar les esglésies en centres lúdics per a nens i nenes on puguin disfrutar de l'espectacle
      de pallassos, titelles...
40- No tirar-se pets ni utilitzar colònies agressives en públic.
41- Mirar els estels en una nit clara i adonar-se que som com les petites formigues que cremem 
      amb alcohol quan som petits.
42- Fer una pregària a la memòria de les formigues assassinades.
43- Filosofar tocant de peus a terra. En el cas de filosofar en globus, assegurar-se que aquest disposi 
      d'una corda lligada que permeti el retorn a terra.
44- Dir "t'estimo" quan estimis i anar a prendre la fresca quan odiïs...

      I, sobretot, fer allò que més t'agrada fer; depèn de tu...

   "Los hombres temen al pensamiento más de lo que temen a cualquier otra cosa del mundo; más que la ruina, incluso más que la muerte.
   El pensamiento es subversivo y revolucionario, destructivo y terrible. El pensamiento es despiadado con los privilegios, las instituciones establecidas y las costumbres cómodas; el pensamiento es anárquico y fuera de la ley, indiferente a la autoridad, descuidado con la sabiduría del pasado.
   Pero si el pensamiento ha de ser posesión de muchos, no el privilegio de unos cuantos, tenemos que habérnoslas con el miedo. Es el miedo el que detiene al hombre, miedo de que sus creencias entrañables no vayan a resultar ilusiones, miedo de que las instituciones con las que vive no vayan a resultar dañinas, miedo de que ellos mismos no vayan a resultar menos dignos de respeto de lo que habían supuesto.
   ¿Va a pensar libremente el trabajador sobre la propiedad? Entonces, ¿qué será de nosotros, los ricos?
¿Van a pensar libremente los muchachos y las  muchachas jóvenes sobre el sexo? Entonces, ¿qué será de la moralidad? ¿Van a pensar libremente los soldados sobre la guerra? Entonces, ¿qué será de la disciplina militar?
   ¡Fuera el pensamiento!
   ¡Volvamos a los fantasmas del prejuicio, no vayan a estar la propiedad, la moral y la guerra en peligro!
   Es mejor que los hombres sean estúpidos, amorfos y tiránicos, antes de que sus pensamientos sean libres. Puesto que si sus pensamientos fueran libres, seguramente no pensarían como nosotros. Y este desastre debe evitarse a toda costa.
   Así arguyen los enemigos del pensamiento en las profundidades inconscientes de sus almas. Y así actúan en las iglesias, escuelas y universidades."
 

            Bertrand Russell: "Principes of Social Reconstruction". London, 1916.
-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS
 

    A l'Àfrica certs grups tribals, com ara els ngonis i els bambaras de Zàmbia, porten a terme una pràctica força interessant que hauria d'ésser transportada al nostre fred món occidental. Dos individus o els membres de dos pobles diferents, tenen el dret de burlar-se i d'insultar-se sense que quedi espai al ressentiment. A aquest acte se l'anomena el "parentesc de broma", doncs normalment es realitza entre components d'una família (dos germans, el marit i les germanes de la dona, etc.).
   ¿Qui no desitjaria entaular una discussió d'aquesta mena amb un personatge del poble veí com ara el senyor Àlvarez Cascos, que amb aquell somriure presumptament innocent amaga la bèstia d'ideari feixista que desitja una Espanya gran i forta, centralitzada, sense que es respecti la diversitat que existeix al país i les cultures que hi perviuen? Li podríem preguntar si sentia complaença durant el "festival per la tolerància", quan un cantautor que recordava temps d'intransigència era escridassat per un públic aparentment reunit per defensar un valor noble de l'home. I com és que els parlamentaris no treballen amb un contracte temporal com tothom, i foten el camp d'una vegada del poder un cop acabada la seva duració? Però és clar, això és una democràcia, i qui sinó el poble pot canviar la situació actual. Però si aquest està analfabetitzat i no veu clar què passa en les altes esferes mandatàries, alguna cosa haurem de fer, no?
   Si donem un cop d'ull al món africà un altre cop, trobem una creença molt bona. L'ésser humà, segons ells, pot viatjar entre intèrvals de l'univers tot escapant de la rigidesa del temps i així arribar a veure el passat, el present i, sobretot, el futur. Tanmateix és capaç d'escapar-se del lligam que té vers l'espai i estar a dos llocs alhora. Igualment, nosaltres podem fer el mateix i moure'ns cap al futur. Què veiem allí? El senyor president té unes diarrees mentals a l'estil hitlerià amb ànsies de poder totalitari. El control sobre el ciutadà és un hàbit acceptat; la policia, nova companya del dia a dia quotidià ens estova quan no li agrada quelcom del que veu, la definició d'universitat pública és una fal.làcia, i la pobresa és la major violència.
   Què passa aquí? L'evolució de la humanitat ens ha servit per tornar a repetir governs vomitius? Hem arribat a conformar un ideari prou bo per a poder regir-nos, però aquest queda guardat en llibres que ara sembles faules i ironies que a un se li presenten quan obre les seves oblidades pàgines. tan sols es tracta de tornar a regirar aquests últims temps, que respectem finalment els drets humans bàsics i busquem l'autorealització de l'home, perquè aquest pugui viure en pau amb si mateix.
   Pujol mou el cul de la trona que fa ferum!

                                                     Pep Ton.
-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS
 

-El senyor Pujol ha tornat a guanyar les eleccions autonòmiques catalanes, tot i que els socialistes i IC el superen en nombre de vots. ERC diu que haurien de pactar tots plegats menys el PP; CiU sembla que pretén pactar amb ERC pel desgast que suposa donar suport al PP. El pastís a hores d'ara encara no se l'han repartit. Ben mirat, facin el que facin, continuarem respirant igual, tot i que les institucions públiques cada vegada són més precàries i els centres privats reben més i més subvencions. Qui ho pot parar això?

-12-0. El dia de la Hispanitat a Barcelona es va detenir un nombrós grup d'antifeixistes. Uns quants acabaren repartits per les presons de la ciutat. El 22 foren posats en llibertat tot i que es mantenen els càrrecs entre els quals se'ls acusa d'associació il.lícita. Tot un muntatge policial, judicial i polític per escarmentar als sectors joves que més s'estan movent últimament per Barcelona. Mentrestant autèntics mafiosos i feixistes campen impunement per arreu, només cal asseure's davant el telenotícies. Especulant, fent corrupteles, repartint-se milers de milions mentre fan fora als treballadors... Una vegada més: santíssima democràcia...
                                                                                Succedanis.
-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS

- Els privatitzadors, que són molts, tornen a atacar i el pròxim objectiu és la universitat pública. No en tenen prou de desviar fons públics cap a les universitats privades que ara volen transformar aquesta en una empresa. Al final els estudiants haurem de fitxar, haurem de fer serveis mínims i treballar com esclaus per pagar les "beques" que molt humanament ens hagin concedit els nostres amos.

- Per cert, a algú se li ha ocorregut que el que calen no són beques ni prèstecs a tornar quan t'explotin laboralment, sinó que l'ensenyança pública sigui total i absolutament gratuïta, que és el que hauria de ser...?

- ¿Sabíeu que a part de les càmeres que us registren en cada estació de FFCC, metros, autopistes, carrers..., control de les pàgines web que visiteu desde casa, control dels moviments bancaris... també poden veure els llibres que agafeu de les biblioteques i fer perfils psicològics del que llegiu?

-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS
 

   Hoy en día, desde el Gobierno y sus medios de comunicación afines -como antes los socialistas-, se suele tildar a partidos políticos de carácter no estatalista  como "nacionalistas". El término habitualmente es usado de forma despectiva, recayendo éste sobre los partidos políticos que defienden una identidad cultural no únicamente española (o castellana); así son calificados partidos como PNV, EH, EA, CiU, ERC, BNG... Que partidos políticos ubicados en las "nacionalidades históricas" del Estado español defiendan su identidad particular no es de extrañar; de la misma manera que partidos como el PP o el PSOE defienden los intereses particulares españoles en el marco europeo o mundial. Normal. A lo que  llaman "nacionalismo" despectivamente  los partidos estatalistas parece ser exactamente lo mismo que propugnan éstos desde siempre; defensa de un territorio, de una identidad, de sus habitantes, de su cultura... Las identidades existen, por suerte o por desgracia; los antropólogos, los sociólogos, los psicólogos pueden decir mucho acerca de como se crean y porqué permanecen (¿qué es cultura? ¿identidad?¿etnia?¿sociedad?¿nación?¿pueblo?). Las reivindicaciones identitarias o "nacionales" (en occidente) no son un invento del señor Pujol, ni del señor Arzallus, ni tampoco del señor Aznar.
Más bien éstos son consecuencia de ellas, y cada uno sigue jugando su papel. Los conflictos no son creados en un día.
   Pujol no estaba en la proclamación de la República catalana, ni en la caída de Barcelona el 1714 o Almansa en 1707 ante las tropas borbónicas, ni en "El tratado de los Pirineos" de 1659, ni cuando se unieron en santo matrimonio Isabel y Fernando (por suerte no estaba porque sino llevaría mandando 400 años, que ya lo parece...). Ni estaban Aznar, el Rey Borbón, ni Zapatero, Arzallus...
   Que el fútbol sea una cuestión de interés general para el Estado, que todos se pongan contentos y felices cuando su selección nacional gana, que se entristezcan cuando pierde, que pongan el himno cuando un motociclista gana una carrera, que el calificativo de "español" vaya unido a los nombres de estos deportistas, en cada telediario, periódico o boca cuando se habla de ellos... nos tiene que hacer ver que no únicamente hay nacionalistas en las "nacionalidades históricas". Castilla se impuso en su momento en toda la península; ahora mismo estoy escribiendo en la lengua castellana.  ¿Quienes son los más interesados en que la Nación Española no se divida? ¿qué dice la constitución sobre cuál es el papel del Ejército en referencia a la unidad de la patria? Sí, hay nacionalistas en Catalunya, Euskadi o Galiza, pero que no se camuflen como auténticos camaleones partidos como el PP o el PSOE manipulando a la opinión pública (en defensa de la sacrosanta unidad del Estado español). Si el nacionalismo es malo (consecuencia de algo será, ¿no?) es malo para todos y de todos los tipos, no únicamente el que pone en tela de juicio la unidad del Estado. Porque este Estado, como todos, se ha creado a palos y con sufrimientos.
   Las identidades en sí no son malas, nos ofrecen cultura para crecer. Lo que es negativo es que haya quién se quiera adueñar de ellas, exclusivizándolas y confróntandolas con otras para permanecer en el poder, para sacar beneficio. Desgraciadamente esto lo hacen todos los políticos que deambulan actualmente por la península, y más allá de ella.  Pues se tiene que ir alerta con ellos.
   Lo mejor es el  respeto para todas las culturas, identidades, lenguas y opiniones, no utilización que al fin y al cabo es meramente mercantil. Desde el centro y desde la periferia. El conflicto de Serbia está aquí al lado y la dictadura (la última) no hace mucho tiempo que acabó.
   Pero no hay que confundir; los llamados "nacionalistas" reconocen habitualmente que lo son. Lo malo es que otros "nacionalistas" exactamente iguales vayan de demócratas (sólo hay que leer la prensa) por la vida y luego traigan a sus tropas cuando visitan la Universidad o sufran palpitaciones cuando se les cuestiona la unidad del Estado.

                                                          Dionís T.C.

                 En relación con este artículo puedes leer División del trabajo o Tópicos de amplio espectro, artículos de Javier Ortiz, diario "El Mundo". 

-ÍNDEX
-ALTRES TEXTOS