| EDITORIAL
Nº4
Ja ha tornat a començar el curs.
Pels més
veterans s'acosta el malson final. Mica en mica ens apropem a l'abisme
de l'atur, però què seria la vida sense aquestes petites
emocions i dificultats del cada dia? Si tot fos massa tranquil
acabaríem
avorrits i badallant, la nostra creativitat ens abandonaria i buscaria
algú altre més divertit i entretingut. Total que quan
vingui
l'atur hem de petar-nos de riure i donar les gràcies al
Sr.Mercat
Globalitzat. I si tenim la desgràcia de trobar treball, ja podem
resar per tornar als nostres dies d'oci i diversió estudiantil.
|
| PROPOSTES
PER A UN MILLOR FUNCIONAMENT DE LA CONVIVÈNCIA SOCIAL I DE LA
DEMOCRÀCIA.
Reunits el dia 27 d'Octubre de 1998 en un bar clandestí d'una ciutat desconeguda, el Senyor ganivet i les senyoretes Forquilla i Cullera, cansats d'escoltar durant cada àpat absurditats morboses emeses pel telenotícies, acorden proposar a la ciutadania d'arreu del món els següents punts per assolir una millor convivència inter-personal: 1- Parlar menys i escoltar més, per
això
tenim només una boca i, en canvi, dues orelles. I, sobretot, fer allò que més t'agrada fer; depèn de tu... Dionís T.C. -ALTRES TEXTOS |
| ¿NOS
DA MIEDO PENSAR?
"Los hombres
temen al pensamiento más de lo que temen a cualquier otra cosa
del
mundo; más que la ruina, incluso más que la muerte.
Bertrand Russell: "Principes of Social Reconstruction".
London,
1916. |
| DE
L'ÀFRICA A EUROPA
A l'Àfrica certs
grups tribals,
com ara els ngonis i els bambaras de Zàmbia, porten a terme una
pràctica força interessant que hauria d'ésser
transportada
al nostre fred món occidental. Dos individus o els membres de
dos
pobles diferents, tenen el dret de burlar-se i d'insultar-se sense que
quedi espai al ressentiment. A aquest acte se l'anomena el "parentesc
de
broma", doncs normalment es realitza entre components d'una
família
(dos germans, el marit i les germanes de la dona, etc.).
Pep Ton. |
| COMENTARIS
SOBRE LA REALITAT II
-El senyor Pujol ha tornat a guanyar les eleccions autonòmiques catalanes, tot i que els socialistes i IC el superen en nombre de vots. ERC diu que haurien de pactar tots plegats menys el PP; CiU sembla que pretén pactar amb ERC pel desgast que suposa donar suport al PP. El pastís a hores d'ara encara no se l'han repartit. Ben mirat, facin el que facin, continuarem respirant igual, tot i que les institucions públiques cada vegada són més precàries i els centres privats reben més i més subvencions. Qui ho pot parar això? -12-0. El dia de la Hispanitat a Barcelona es
va detenir
un nombrós grup d'antifeixistes. Uns quants acabaren repartits
per
les presons de la ciutat. El 22 foren posats en llibertat tot i que es
mantenen els càrrecs entre els quals se'ls acusa
d'associació
il.lícita. Tot un muntatge policial, judicial i polític
per
escarmentar als sectors joves que més s'estan movent
últimament
per Barcelona. Mentrestant autèntics mafiosos i feixistes campen
impunement per arreu, només cal asseure's davant el
telenotícies.
Especulant, fent corrupteles, repartint-se milers de milions mentre fan
fora als treballadors... Una vegada més: santíssima
democràcia... |
| NACIONALISMO
Y CONFUSIÓN.
Hoy en día, desde el
Gobierno y sus
medios de comunicación afines -como antes los socialistas-, se
suele
tildar a partidos políticos de carácter no
estatalista
como "nacionalistas". El término habitualmente es usado de forma
despectiva, recayendo éste sobre los partidos políticos
que
defienden una identidad cultural no únicamente española
(o
castellana); así son calificados partidos como PNV, EH, EA, CiU,
ERC, BNG... Que partidos políticos ubicados en las
"nacionalidades
históricas" del Estado español defiendan su identidad
particular
no es de extrañar; de la misma manera que partidos como el PP o
el PSOE defienden los intereses particulares españoles en el
marco
europeo o mundial. Normal. A lo que llaman "nacionalismo"
despectivamente
los partidos estatalistas parece ser exactamente lo mismo que propugnan
éstos desde siempre; defensa de un territorio, de una identidad,
de sus habitantes, de su cultura... Las identidades existen, por suerte
o por desgracia; los antropólogos, los sociólogos, los
psicólogos
pueden decir mucho acerca de como se crean y porqué permanecen
(¿qué
es cultura?
¿identidad?¿etnia?¿sociedad?¿nación?¿pueblo?).
Las reivindicaciones identitarias o "nacionales" (en occidente) no son
un invento del señor Pujol, ni del señor Arzallus, ni
tampoco
del señor Aznar. Dionís T.C. En relación con este artículo puedes leer División del trabajo o Tópicos de amplio espectro, artículos de Javier Ortiz, diario "El Mundo". |