5. Els termes catalans tradicionals

A diferència de les literatures cèltiques , en que els colors dels animals són un recurs artístic habitual, la literatura catalana no es recrea en els pelatges dels cavalls.

En canvi, hi ha un gran nombre de documents catalans ( en català o llatí ) - testaments, inventaris, actes de venda o empenyorament, llibres de mostra o de parada de cavalls - en els quals hi figuren els termes dels pelatges de forma principal.

També són importants, des del punt de vista dels mantells, algunes traduccions o reelaboracions d'obres generals i de manescalia ( veterinària ), encara que els termes de pelatge que hi figuren siguin sovint transcripcions gairebé literals dels termes originals ( llatins, italians, francesos, castellans...).

( Un aspecte poc estudiat en aquest treball, i que convindria treballar, són les obres clàssiques i les seves traduccions. Ilíada, Odissea, Eneida, Vides paral·leles/ Plutarc / Pelòpides, Orlando Furiós, Orlando enamorat, Cançó de Rotllà,...En moltes obres hi ha termes de pelatge. Interessants de consignar, tant els mots originals com les traduccions ).

...

La llista que s'ofereix a continuació consta de termes catalans de pelatge ( amb alguns termes castellans, portuguesos, francesos, anglesos o italians ), escollits amb criteris il·lustratius i ordenats alfabèticament.

No es preten que la llista sigui exhaustiva, ni científicament rigorosa. ( La major part de termes citats poden comprovar-se en obres de gran difusió, referenciats de forma correcta. No cal repetir informació innecessàriament . Vegeu la bibliografia específica d'aquest capítol).

Molts termes considerats "inadequats" ( principalment de la Manescalia de Dieç) han estat

deliberadament exclosos de la llista, basada en els termes considerats més interessants per a una terminologia actualitzada.

La llista és la següent :

Els termes de la llista anterior poden consultar-se en les obres següents :

• Coromines, J. ; Diccionari Etimològic i Complementari de la Llengua Catalana

• Coromines, J. ; Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana

• Alcover-Moll ; Diccionari Català-Valencià-Balear

• The Oxford English Dictionary ; Clarendon Press ; Oxford, 1989

• Miscelánea Paul Aebischer ; Les couleurs de la robe des équides...; 1963 ( Indica també els termes de pelatge del Manuscrit de Leyden )

• Terrado, X. ; Una font per a l'estudi del lèxic medieval : Els llibres de mostres de cavalls ; Miscel·lània Antoni M.Badia i Margarit ; Publicacions de l'Abadia de Montserrat ; 1986

• Batlle, C. i Paré A. ; El castell de Sitges a la mort de Bernat de Fonollar ( 1326); Acta Medievalia, Annex 3 ; Barcelona, 1986

• Inventari Príncep de Viana ( 1461); Bofarull, P. ; Colección de documentos inèditos del Archivo General de la corona de Aragón.

• Traducció catalana dels "Fechos de los cavallos" ; Biblio. Nationale Paris ; manuscrit Esp.297

• Manescalia, Manuel Dieç ; Biblio.Nationales Paris ; manuscrit Esp. 215, XV s., fol.1-84 ( també els manuscrits de la Biblioteca de Catalunya i la Biblioteca Universitària )

• v. Ivonne Poulle-Drieux a la bibliografia general

Consideracions sobre la llista anterior.

No disposem de definicions precises dels termes de pelatge que figuren en documents catalans. Se suposa que, en cada cas, la persona que anotava o dictava tenia molt clar l'abast de cada terme. I, si l'incloïa en un document legal era per a descriure un animal en qüestió : "...ipso meo pullino falbo", "...equa mea feranda..",

"...mula laura...", ..." ronsinum pilo bagio claro et alio pilo bagio scur ",...etc. El coneixament dels pelatges per part del poble devia ser més important del que és ara. Des dels ibers fins passada la guerra civil la vida depenia en gran part de les mules, els rucs i els cavalls.

No obstant la manca de definicions, hi ha uns quants mètodes que permeten deduir el significat de cada terme en l'època en que fou usat. No sempre, però.

....

Els termes tradicionals són relativament nombrosos, malgrat haver esporgat la llista ( parcialment) de mots estranys.

Només amb els termes de la llista seria possible designar la major part dels mantells. La única mancança destacable és la d'un terme que designi els pelatges dels cavalls Appaloosa i similars ( que aquí anomenem pigats ). Tot i que un pelatge "blanc gotat" potser correspondria a un pigat lleopard.

També en molts llibres actuals la terminologia és incompleta.

En els llibres de mostra de cavalls de X.Terrado, corresponents als anys 1363 i 1364, hi ha els termes pacós, pecós, pigòs, picós.

...

Particularment, hi ha dos termes importants ( liart i sor ) ben representats en la llista de referències. No és casualitat. Aquests dos termes seràn inclosos en la proposta. També ho serà el terme falb , menys repetit en la llista, però prou interessant.

Liart és un terme necessari. Mirem de veure per què. Existent antigament en occità, francès, anglès, italià, portuguès, català i algunes lléngües cèltiques, ha estat gairebé oblidat de les llistes de pelatges "oficials". Només es manté en alguns diccionaris, no sempre definit correctament.

Els termes substitutius "grey" ( en anglès), "gris" ( en francès ), "griggio" ( en italià ) són molt poc satisfactoris.

Per contra "tordo" ( castellà ) i "tordilho" ( portuguès ) , en no causar confusió amb altres termes ( sempre que es defineixin correctament, cosa que fan els usuaris i no tant els diccionaris ), semblen prou adequats.

Anomenar "gris" un cavall liart jove, negre o roig, quan no té gaires pèls blancs ( i no es diferencia, per tant, d'un cavall de la mateixa capa no liart ) no sembla gaire correcte. Amb altres mantells liarts pasa el mateix. Els primers anys no semblen "grisos".

En canvi, hi ha mantells que són "grisos" d'aspecte ( pèl de rata = mouse = black dun , blue roan = black roan , ...) i que no són mantells "grisos" ( però que podrien ser-ho en algun cas, com veurem més endavant ).

Els cavalls canosos progresius són liarts. Així de senzill. Tant si són negres, roigs, daurats, falbs, tacats o ruans inicialment.

Dels adjectius sor i falb , en parlarem posteriorment.

.....

Les dades de la llista anterior foren aplegades pel sistema tradicional de consultar llibres, fora d'algun cas puntual.

Internet permet un altre sistema de treball, més precís i descansat, quan el llibre a consultar està digitalitzat i és de lliure consulta.

Exemples trobats a Internet :

• ... 5 juin 1363, figurent : " Monsieur Godenar de Linyères Chevalier, cheval sor à crins blanc prisé 40 escus et Jehan de Linyères, cheval tout grillé prisé 25 escus ".

• Dead Spaniard = A gray brown color

Llegiu primer la versió simplificada Cavalls, colors i pelatges .

Els colors dels cavalls

0. INDEX

1. Introducció

2. Els pelatges dels cavalls a Internet

3. Generalitats i termes bàsics

4. Genètica i pelatges

5. Els termes catalans tradicionals

6. Pelages basats en el color i pelatges basats en el patró

7. Pelatges-color bàsics

8. Pelatges-color diluïts. Dilucions

9. Pelatges tacats

10. Pelatges pigats

11. Pelatges ruans

12. Pelatges liarts

13. Altres pelatges-patró

14. Llista general de termes de pelatge

15. Comentaris, documentació i justificació d'alguns termes indicats

16. Treballs de camp en la terminologia hípica

17. Bibliografia

18. Treballs escolars

19. Termes grecs de pelatge

20. Termes llatins de pelatge

21. Traduccions