2. Els pelatges dels cavalls a Internet
2.1. Webs
Hi ha moltes webs que tracten dels pelatges dels cavalls
a la Xarxa.
Les més interessants són les que es basen en la genètica,
com per exemple les següents :
Equine Coat Colors.Color in Horses ; J. Sharon Batteate
The Horse Colors Site ; Barbara A. Kostelnik
Coat Color Genetics in American Donkeys
by TURRO Association; Judith A. Ames
Mustang4us ; Nancy Kerson
Hi ha moltes altres pàgines que tracten de cavalls i que poden ser
interessants per les fotografies de cavalls amb pelatges
especialment dignes de ser observats. Per a cada varietat de
pelatge procurarem indicar les més interessants.
2.2. Terminologia americana de les webs anteriors.
Només com a introducció, reproduïm els termes més importants
que poden llegir-se a les webs indicades. Cada terme correspon
a una realitat des del punt de vista genètic. Realitat que pot
definir-se amb precisió i que, en aquest cas, abarca un conjunt
de pelatges que poden ser anomenats amb el terme en qüestió.
La llista és la següent :
black, bay, chestnut, sorrel, red,
buckskin, perlino, palomino, cremello,
black dun, blue dun, grullo, smokey dun, yellow dun, red dun,
claybank dun, silver black, silver bay, silver red,
black champagne, classic, bay champagne, amber,
red champagne, gold , paint, pinto, calico,
overo, tobiano, frame, splashed white, tovero, sabino,
spotted, Appaloosa, leopard, blanket, few spots, marble ,
varnish roan
roan , blue roan, red roan , strawberry roan
grey, rabicano, brindle, ...
La llista anterior pot semblar complexa a un neòfit. Però les webs indicades
expliquen molt bé l'abast de cada terme.
L'únic que caldria fer és publicar una web semblant en cada llengua, que
permetés traduir de forma senzilla i precisa tots i cadascún dels termes de
pelatge. ( En certa manera, aquest treball és un preliminar per a una web
catalana "definitiva" . Preliminar que no seria necessari si la situació del
català fos normal, en tots els sentits ).
La persona que vulgui traduir un terme de pelatge només amb l'auxili d'un
bon diccionari, probablement no se'n sortirà.
3. Generalitats i termes bàsics
Els cavalls tenen el cos recobert de pell, i pèls molt nombrosos
formant part de la mateixa. Aquest conjunt de pèls constitueix
l'anomenat pelatge.
També tenen una crinera i una cua , formades per pèls més
llargs i forts que els del cos, anomenats crins , cerres o sedes .
...
El que en llenguatge coloquial s'anomena "color" d'un cavall,
és pròpiament el color del pelatge. O, més senzillament, pelatge .
Sinònims de pelatge seran en aquest treball : pèl, mantell, roba
i capa .
...
No cal recordar que les varietats de pelatge que poden
presentar-se en els cavalls són molt nombroses.
També els rucs i les mules ofereixen una gama prou variada
de mantells, fet aquest menys conegut.
...
Cada pelatge queda definit principalment a partir del color dels
pèls del cos, però també pel color de les sedes, de les potes,
de la pell , dels ulls i dels unglots.
A vegades, aquestes característiques secundàries són l'únic
mètode que permet identificar un pelatge amb seguretat.
Sinònims d'unglots són : peülles, peüngles i cascs.
Unglot és un terme tradicional més fàcil d'usar que casc,
especialment en plural : " Fugir a ungla de cavall " és una
expressió prou coneguda.
...
Habitualment, quan es parla del color dels pèls del cos o de
les sedes, cal recordar que es fa referència a l'aspecte
general del conjunt dels pèls contemplats a certa distància.
Els pèls individuals poden tenir variacions de color relativament
fortes, ben diferents de la impressió general.
En alguns casos ( per exemple en els Poneys Islandesos )
alguns pèls tenen coloracions variables al llarg del pèl, fet que
hauria d'implicar un tractament especial des del punt de vista
del pelatge, només considerat per alguns investigadors.
...
La pell normalment és amagada, tapada pel pelatge. Només
visible en les zones desproveïdes de pèls, com són el musell
o morro i la zona inguinal o engonal, anomenada antigament
engres . La bragada o bragadura , zona corresponent a
l'entrecuix de les potes ( posteriors), s'usa en sentit similar.
Dels llavis dels cavalls se'n diu també llambrots .
Altres paraules freqüents - relacionades o no amb el pelatge -
són travador, greixet i renilla o forc ( que corresponen a les
castellanes "cuartilla", "babilla" y "ranilla").
( El mot català renilla s'escriu també ranilla en alguns diccionaris.
El mot francès "fourchette", els italians "fettone" i "forchetta", i
l'anglès "frog" tenen un significat equivalent. La importància
d'aquesta part anatòmica, que permet al cavall "sentir" el terreny
que trepitja, és fonamental. Que la forma recordi un bastó forcat
o una granota permet deduir l'origen dels termes indicats. I la
semblança entre "frog" i "forc", potser també és significativa ).
( Algunes races de cavalls, com l'Spanish Mustang, gaudeixen d'unglots forts
amb el forc "amagat" i menys propens a les lesions).
...
Les potes o rems, davanters i posteriors, també s'anomenen
mans i peus.
Un bausà és una taca blanca que afecta una pota de color més
fosc. Per exemple :"Un poltre castany, amb els dos rems de la
dreta bausans, calçat alt ". Les potes amb aquesta característica
s'anomenen també calçades .
...
( Un terme tradicional castellà és "argel" : "...cabalgando un potro
azabache, argel de la mano de la lanza...". De fet "argel" és una
adaptació de l'àrab "aldjer". Una transcripció fonètica afortunada.
També en català podria usar-se "alger" com a sinònim de
calçat o bausà ).
...
En alguns mantells, les sedes , els extrems de les potes i les
puntes de les orelles són del mateix color fosc o negre. Color
fosc que destaca sobre el color del cos.
És possible resumir aquesta característica parlant de puntes
negres ( o fosques ), sempre que no pugui dur a confusió.
Les puntes són : la crinera, la cua, la part inferior de les potes
( els eventuals bausans seràn blancs ) i les puntes de les orelles
( i els pèls interiors de les orelles).
Per exemple : "El mantell falb es caracteritza per tenir els pèls
del cos groguencs o daurats i puntes negres"
...
Alguns pelatges presenten una ratlla negra ( o fosca) al dors,
des de la crinera fins a la cua, seguint l'espinada. Es tracta de
la ratlla dorsal .
La ratlla dorsal pot anar acompanyada d'una altra ratlla negra,
la ratlla encreuada , que baixa des de la ratlla dorsal , seguit
la diagonal que marquen les espatlles.
Els animals amb ratlla dorsal i ratlla encreuada, acostumen a
mostrar zebradures a les potes : una mena de ratlles
horitzontals, a la zona que uneix la part fosca o negra de
l'extrem de la pota amb la part que és del mateix color que el cos.
...
Una altra particularitat són les rodadures, zones de color diferent
( a la pell o al pelatge ) que semblen tenir forma rodona, a mena
de taques que destaquen sobre el color del fons.
( Un cavall liart rodat ).
...
La nomenclatura de les singularitats del pelatge ( marques
blanques facials, tipus de bausans i similars ), no es tractaràen
aquest treball. Es prega consultar la bibliografia catalana
recentment publicada.
Alguns termes clàssics de singularitats són : perla ( taqueta
blanca al front), frontí, travat, trastravat ( travat del darrere ),
entretravat, herminiat, ram , llista, veta, estrella, estel, cara
blanca, cara bonica,...
4. Genètica i pelatges
L'origen dels diferents pelatges és genètic. El color d'un cavall
ve determinat principalment pels seus gens, la meïtat dels quals
prové de la mare i la meïtat del pare.
Tot i que els avenços de la genètica dels pelatges són
espectaculars, encara hi ha aspectes desconeguts que cal
investigar.
Les webs indicades al punt 2, permeten fer-se una idea de la
realitat i de les complexitats dels pelatges.
Basat com està en la terminologia dels colors, aquest treball no
provarà d'entrar en explicacions genètiques. Sí que cal recordar
que , en aquest treball, cada terme i cada definició de pelatge
estan basats en l'origen genètic .
Dos pelatges molt diferents poden ser designats amb el mateix
terme ( per exemple un cavall roig clar com la canyella i un cavall
roig fosc com el cafè torrat, reben el mateix terme de
pelatge : roig o sor).
Per contra, dos mantells d'aspecte molt semblant poden
pertanyer a pelatges d'origen genètic diferent ( per exemple
un cavall roig-sedes blanques pot ser molt semblant a un
cavall de capa castanya afectat per la dilució argentada ).
Llegiu primer la versió simplificada Cavalls, colors i pelatges .
2. Els pelatges dels cavalls a Internet
3. Generalitats i termes bàsics
5. Els termes catalans tradicionals
6. Pelages basats en el color i pelatges basats en el patró
8. Pelatges-color diluïts. Dilucions
14. Llista general de termes de pelatge
15. Comentaris, documentació i justificació d'alguns termes indicats
16. Treballs de camp en la terminologia hípica