15. Comentaris, documentació i justificació
d'alguns dels termes indicats.
( NOTA : La major part de les cites indicades a continuació, poden trobar-se a partir
del Google introduïnt part del text. D'aquesta manera és fàcil trobar tot el document,
no sempre ben referenciat en aquest treball . Val a dir que hi ha documents molt
interessants, per més d'un motiu ).
15.1. Negre. Aquest és un terme que no necessita justificació i
que és emprat normalment. Algunes races de cavalls tenen el
pelatge sempre negre. Per exemple la raça Frisona ( Frisian
Horse ) holandesa, el cavall d'Ariège o de Merens i els cavalls
de raça menorquina i mallorquina.
Relacionats amb els mantells negres hi ha els termes : morell,
moreu, ferrús, fumat, rovellat, atzabeja, sutge, estalzí, negre pega,
negre pansa,...
Un negre lluent és negre-atzabeja o negre-beroi. Un negre més
apagat seria morell o moreu. Un negre amb tonalitats
vermelloses, especialment sota llum solar, seria un negre ferrús
o negre rovellat. Un negre poc vistós, com a mal tintat, podria
ser negre sutge o negre estalzí.
...
Moreu figura en un document en català a Sardenya de l'any 1472. Sense cap
noció de sard, la lectura de textos de Sardenya dóna la sensació que moreu
podria ser el "morello" italià, passat a sard convertint-se en moreu. I incorporat
al català arrel de la conquesta de l'illa. Però...vegeu el següent :
Mereu , cognom sard documentat des de 1410 ( “Potrebbe forse corrispondere
al cognome catalano Moreu, che sembra significhi moretto, piccolo moro”)
...
“Arri Moreu”, sardana de Pep Ventura.
...
Cavall moreu. Egua moreua.
...
Vegeu any 1472 de la Bibliografia, batalla de Perelada.
15.2. Castany = bai.
El pelatge "castany" català correspon al "castaño" castellà i al
"colorado" mexicà, però és diferent del "chestnut" anglès.
Sembla segur que el pelatge castany és una alteració del pelatge
negre deguda al gen "agutí". Hi ha centres universitaris que
ofereixen la comprovació de l'existència o absència del gen
agoutí en cavalls determinats, per un preu moderat.
Els criadors que volen pelatges negres poden assegurar-se
de que els seus animals són negres purs.
...
Una raça de cavalls que sempre són castanys és la Cleveland Bay .
15.3. Roig = sor= ( alatzà ). Antigament el color roig anava
associat als colors "naturals". A l'argila o al color dels cabells
d'un pèl-roig. Més modernament, la influència del "rojo"
castellà ha portat a identificar el roig amb el vermell.
En els pèls dels cavalls, el color roig es basa en les tonalitats
naturals.
Com ja s'ha dit anteriorment, els cavalls roigs tenen els pèls
del cos roigs. I les crins de la cua i la crinera són del mateix
color, o bé més fosques ( mai negres ), o més clares, o
blanques del tot.
Un cavall roig o sor es correspon a un "caballo alazán", en
castellà, i a un "chestnut horse" anglès.
( Segons alguns autors i associacions, "chestnut" val tant
com "sorrel". Altres ho veuen diferent ).
La tonalitat roja dels pèls pot variar en la pràctica des de tons
relativament clars, fins a tonalitats molt fosques ( gairebé
negres ), passant per colors marronosos , "vermellosos"
o "ataronjats". Són típiques les comparacions amb elements
naturals : roig caoba, roig fetge, roig canyella, roig xocolata,
roig cafè,...
Una raça de cavalls de treball, la Suffolk Punch, només accepta pelatges
"chesnut " ( escrit sense t ), o sigui roigs. Amb set matisos possibles : dark,
dull dark, light mealy, red, golden , lemon, bright.
...
Els pelatges sors-sedes blanques són el resultat de l'acció
del gen "flaxen" sobre els matells sors. En aquest sentit, els
pelatges "flaxen" serien pelatges-patró. El gen o patró
"flaxen" només actúa sobre els mantells sors.
Incloure els sors "crins lavades" entre els pelatges sors,
en general, permet de "simplificar" ( potser no per a tothom )
l'exposició de la realitat.
Els cavalls de la raça Haflinger / Avelignese són sempre sors/sedes blanques.
...
N.A. : Alatzà, ( i els seus equivalents alesà, alasà, alazà, alezà,... no "normatius" )
és un terme que figura en molts documents catalans. I la seva inclusió en el
Diccionari Fabra ha permès la seva difusió "oficial". Al contrari del castellà
"alazán" i el francès "alézan", alatzà sona forçat.
Hauria estat millor escriure alazà.
....
Orlando
furioso, Ludovico Ariosto ; Cant Sisè,
76
Quivi a Ruggier
un gran corsier fu dato,
forte, gagliardo,
e tutto
di pel sauro,
...
La secchia rapita: capitolo nono, 24
Il
terzo giostrator fu Valentino,
che passeggiando venne un destrier
sauro:
e 'l quarto il valoroso Giacopino
sopra un
ginetto altier del lito mauro,
ch'avea
ferrato il piè d'argento fino
e sella e fren di perle
ornati e d'auro:
ma l'uno e l'altro uscí de
l'isoletta
senza lo scudo, e dileguossi in fretta.
...
Atahualpa Yupanqui , la cançó “El alazán” : “...mi alazán , te estoy
nombrando...”
( En una entrevista a TV a propòsit d'un llibre seu, el senyor José
Luís de Vilallonga va comentar una anècdota del magnífic Atahualpa,
aquell payador que tocava la guitarra amb l'esquerra , cantautor universal.
Resulta que , en circumstàncies detallades pel senyor Vilallonga ,
Atahualpa va dir : “ Jo també soc català. De Terrassa”.
Misteri interessant i que mereixeria de ser esclarit ).
...
v.SOR
"Ipso kavallo sor " any 1063 , Cartulari de Sant Cugat II, 300.
"ad Bonus-homo sacerdos alia equa sora balçana" any 1038(BABL, VI , 353)
"...meum equum de pilo sauro ..." Vic, 1257 ( CaCandi, Misc.Hi.Cat, II, 431 )
...
A la Bibliografia, any 1325, hi ha la transcripció de Ferrer Sayol que diu :
“...y color d'or que dien (en) Spanya sor “. Segons aixó sor hauria de ser
equivalent al terme ros, tal com ha estat definit anteriorment. En principi
no hi hauria cap inconvenient. En lloc de roig=sor / ros / crem, tindríem
roig / ros=sor /crem.
Els termes sorrel anglès i sauro italià semblen aconsellar la primera
opció.
...
Marc, Jaume ( V. Bibliografia, any 1321
( oncle d'Auzies Marc i senyor del castell d'Eramprunyà ;
autor d'un Diccionari de Rims on senyala el doble sentit
de "sor", que tan pot indicar una "germana" monja com
un pelatge de cavall ; curiosament no cita cap més pelatge ).
15.4. Pèl de rata = burell = cendrós.
Pocs comentaris per a aquests termes. Els americans, via
Mèxic i Texas, varen adoptar els termes "grulla" i "grullo",
equivalents a "smokey" , "black dun" o "blue dun".
El pèl de rata català sembla que , inequívocament, hagi
designat sempre els cavalls "grullo" ideals : tots els pèls del
cos grisos - amb aspecte general gris uniforme - i puntes
negres, i ratlles dorsal i encreuada negres.
Més modernament, hom pot comprovar a la Xarxa que hi
ha molts cavalls "grullos" que no s'ajusten a aquesta definició.
Els pèls del cos dels quals prenen colors negre-marronosos
variables, mantenint les puntes negres. Els pelatges
cendrosos ( el terme cendrós) han pogut designar en
alguns documents als liarts ( negre-liarts en fase rodat-clar,
grisos d'aspecte ) i als ruans-negres d'aspecte gris.
N.A : Potser convindria reservar pèl de rata = cendrós per als "grullos"
grisos, i dedicar "burell" als "marronosos".
També podrien incorporar-se termes com "pèl de grua" o "grua",
més "plaents" que pèl de rata i semblants a "grulla".
Bones imatges de capes pèl de rata poden observar-se a :
Cedar Ridge Quarter Horses
i també a
http://grullaorgrullo.homestead.com/index.html
15.5.Falb
Aquest és un dels termes més pol·lèmics de de la
terminologia clàssica catalana. Pompeu Fabra el va
definir com a semblant al pelatge d'un lleó. Alcover i
Moll el definien com de pèls grisos i crins negres.
Les definicions alemanyes de "falb" i " maus falb", i
les italianes de "falbo" i "sorcino" actuals, fan preferible
la versió de Pompeu Fabra.
La discusió no és d'ara. Un cavallerís famós del s.XVI,
Claudio Corte da Pavia, es plantejava la mateixa qüestió.
Reproduïm a continuació unes notes sobre el tema.
.....
Diccionari català-valencià-balear, Alcover-Moll
falb, falba, adj. De color gris fosc ( Barc.)
Ratione unius bouis pili falp, doc.a.1300
( arxiu parroquial de Sta.Coloma de Queralt )
Dues mules, la una negra e l'altra pèl falba, doc.a.1420
( mateix arxiu )
...
Huna mula falba o pèl de rata, doc.a. 1587 ( Est.Univ., XVIII, 75 ).
( El significat " d'un color entre roig i groc com el lleó", que dóna
el diccionari Fabra,concorda amb l'etimologia, però no amb l'ús
real del mot) .
Diccionari etimològic i complementari de la llengua
catalana, Joan Coromines
FALB nom de color de cavalls i de muls
Falb i falba, magnífics adjectius de pelatge dels èquids, que poden
desconcertar els lectors curiosos. El mestre Fabra deia una cosa,
mentre que mossén Alcover i el mestre Moll sostenien una altra opinió.
La veritat és que cap de les dues definicions és correcta pel que fa
al pelatge dels cavalls. La que més s'hi acosta però, és la de Fabra.
Deixant de banda els bous, que no tenen crinera , els cavalls falbs
tenen els pèls del cos daurats o groguencs, i la crinera i la cua
negres. També són negres les potes, en els seus extrems inferiors,
i els unglots ( també anomenats peülles, peüngles i cascs). I la vora
de les orelles i els pèls interns d'aquestes.
De la ratlla negra dorsal, la ratlla encreuda o creu i les zebradures
en parlarem en una altra ocasió. ( V.Darwin ).
...
Si consultem uns quants diccionaris italians, o llibres de cavalls o
webs italians que parlin de "mantelli" dels "cavalli" en italià, podrem
comprovar que un "cavallo falbo" es defineix com pèls del cos grocs
i crins negres.
En alemany un cavall "Falb" coincideix amb la definició que hem
donat més amunt.
...
La "confusió" (de mossén Alcover o del notari que escrivia : "una
mula falba o pèl de rata")no és gens extranya. En una pel·lícula en
blanc i negre,o amb poca llum, els pelatges falb i pèl de rata es veuen
igual. ( El mantell pèl de rata,burell o cendrós té els pèls del cos
grisos - tots els pèls de color gris, amb un to molt uniforme - i la cua
i la crinera negres ).
El cavallerís Claudio Corte, nat a Pavia i autor de "Il cavallerizzo" allà
per 1573, ja parlava del tema :"...non voglio lasciar de dirui, che alcuni
moderni uolgono che il color falbo sia color de cenere ueramente : il
che se é vero ,...che i falbi ó sieno adoratí, ó sieno lauati, ó scuri, tutti
tengono del sauro piú presto..." .
Traduïnt directament : "...no vull deixar de dir-vos que alguns moderns
pretenen que el colorfalb sigui del color de les cendres ; el que és
cert és que els falbs , siguin daurats,
lavats o foscos, tots tenen més aviat tonalitat saura...".
...
També
*Fauvus
(Latin; French, Fauve; Italian, Falbo) Horse colors: Tawny,
or
Brown with a preponderance of yellow or orange.
**falbe , falb , Isabellenfalben
*** “Fallow dun”, emprat per Charles Darwin.
...
Els termes "bayo" castellà i "baio" portuguès, originats a partir de
les traduccions de la Manescalia en català de Manuel Dieç ( on
hi figurava "bayo" o "baio" com a terme català,corresponent a cos
daurat i crins negres ), han estat mal traduïts gairebé sempre.
Un "caballo bayo" és un cavall falb.
Un "caballo castaño" ( E ) és un "caballo colorado" a Mèxic i un
cavall castany o bai en català.
...
"Libro de fechos de los cavallos" De l'estudi de Sachs :
XXVIII.De la color que dizen vayo
...la primera color es uayo que quiere dezir tanto como
departido entre dos colores, la una uermeia.
( manca l'altre color !! )...e que aya las crines et las sedas
e las cannas prietas, e que no aya muchas sedas...
XXIX.De la color que dizen castanno
Aquí caldria analitzar les cose bé. D'antuvi a la llista hi
ha el “vayo” al costat del “castanno”. Però és un bayo
encara roig, i no del color de palla com dirà mossen Dieç.
...
Terrarubra
- Núm. 73
...
mula de pèl negre valorada en vint florins i una mula
de pèl falb
estimada en ... Solsona per un matxo dels millors que valia quaranta
unces i un cavall de trenta ...
15.6 Perlí.
Cavall perlí. Egua perla.
El termes perlí i perla, semblen les "traduccions" que millor
s'ajusten als "perlino" anglesos.
Els pelatges perlins són el resultat de la doble dilució dels
castanys ( o la dilució simple dels falbs ). L'aspecte blanquinós
del cos i de les crins, amb algunes crins negres o grisenques i
els ulls clars, és prou característic per a distingir-los dels crems.
Egua perlina no sona gaire bé. Egua perla sembla més apropiat.
( N.A. : Fa uns vint anys , en un picador prop de Sitges - que potser pertanyia
a Vilanova - una egua " palomino chocolate ", potser de pelatge negre +dilució
argentada, de cos de color cafè i sedes clares, fou anomenada pel guia del
picador com a de pelatge "perla" en castellà . Caldria esbrinar més coses,
seguint aquesta pista ).
Una web andalusa ( Léziqo andalú de plantâ i animalê ) diu : isabelo, m.-
caballo de color gris perla.
15.7 Ros
Hi ha pelatges que són dilucions del pelatge roig o sor, amb
l'aspecte següent : pèls del cos "daurats" ( en casos ideals ;
en altres ocasions, més foscs o més clars ; o més apagats ; groguencs en
qualsevol cas ), i crins lavades ( blanques ).
Aprofitant el sentit actual del terme "ros" de color ( associat
als cabells rossos humans, més que a altres acepcions
"marronoses" o "torrades", ben usades fa dues generacions ),
aquest és el terme que sembla més adequat per a indicar
aqueixos pelatges diluïts.
En aquest treball ros és igual a “palomino”. I designa un
pelatge amb pèls daurats i sedes blanques.
Com a terme de pelatge , ros és prou antic. Hi ha dues
referències al capítol de Termes tradicionals, dels anys
1100 i 1611, respectivament. També hi ha una referència
del 1283 ( v. 15.12 liart : ros liart ), probablement indicant
tonalitat “marronosa torrada”.
La terna pelatge bàsic / dilució simple / dilució doble
queda així : sor=roig / ros / crem.
Els termes actuals "sorrel" i "sauro" fan aconsellable
l'equivalència sor=roig.
Les definicions que donen molts autors de "isabel",
"isabelo","isabelle", ...etc ( a part de les llegendes
associades a aquests termes, no excessivament
exemplars ), semblen indicar una gran divergència
entre isabel·la i el diluït del roig.
El terme "palomino" va associat a cavalls de certes
associacions. De pelatge ros però de característiques
ben determinades. El nom d'una raça o registre no
sembla apropiat com a genèric de color.
Els pelatges "pèl d'or" serien una variant dels pelatges
rossos, amb pèls inequívocament daurats.
NOTA : Recollint informacions antigues sembla que alguns autors
admetien la possiblitat de pelatges diluïts del roig amb pèls del cos
groguencs o daurats i crins també groguenques o daurades.
Els genetistes actuals semblen taxatius i indiquen en els diluïts
del roig, crins lavades ( blanques ). Els registres Palomino admeten
unes quantes crins fosques, poc visibles entre la majoria de color blanc.
...
Hi ha moltes webs que poden consultar-se que fan referència als
cavalls rossos. Entre altres, la que ha tingut la cortesia de cedir-nos
la fotografia que acompanya ( que encara no podreu veure ) :
Association Française du cheval Palomino et Isabelle .
La web és en francès i parla també de cavalls falbs i crems.
El cavall de la fotografia és l'estalló Fenndi el Kebir , de Mme. Christine Goetz.
...
Una altra web interessant sobre pelatges diluïts és :
http://www.doubledilute.com/color-chart.htm
15.8 Crem
Crem és el doble diluït ( dilució crema ) del pelatge roig.
El terme crem equival al “cremello” ( USA i castellà ) i no
presenta cap problema.
------------------------------------------------------------------------------------------
Llegiu primer la versió simplificada Cavalls, colors i pelatges .
2. Els pelatges dels cavalls a Internet
3. Generalitats i termes bàsics
5. Els termes catalans tradicionals
6. Pelages basats en el color i pelatges basats en el patró
8. Pelatges-color diluïts. Dilucions
14. Llista general de termes de pelatge
15. Comentaris, documentació i justificació d'alguns termes indicats
16. Treballs de camp en la terminologia hípica